Albatros

Un món ofegat pel plàstic

@CalaixAmbiental >> Un paradís remot al mig de l’oceà més vast del món, on les espècies han conviscut en harmonia durant milions d’anys, l’illa de Midway, és l’escenari de l’apassionant documental Albatros (de Chris Jordan, 2018) que el passat divendres 22 de novembre vam tenir l’oportunitat de gaudir a l’activitat organitzada per l’associació Vidas Sostenibles. La projecció va tenir lloc a l’edifici de la cooperativa Biciclot, a Barcelona, on fins el proper divendres 29 de novembre (de 10-14h i de 16-20h) pots visitar l’exposició itinerant Un món ofegat pel plàstic, elaborada per Vidas Sostenibles, on es presenta una diagnosi sintètica i alhora molt completa sobre la situació respecte aquest material no biodegradable, que ja contamina tots els ecosistemes del nostre planeta, principalment els marins, però també els terrestres, els pols i fins i tot el propi cos humà (a sota s’observen diverses imatges de l’exposició).

El documental de Chris Jordan, tan meravellós com trist, ens posa en contacte amb la realitat actual de moltes espècies que són totalment alienes a l’absurditat del model de consum de les civilitzacions humanes, però que, per contra, en pateixen les conseqüències, havent de suportar greus problemes de salut i molts cops la mort. Amb més de 400 milions de tones de plàstic produïdes cada any, aquest material es relaciona amb la mort d’un gran nombre d’animals marins, estimats en més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers anuals. A més, cal tenir en compte que pot perdurar a la natura durant més de 1.000 anys. De fet, sobre els efectes dels plàstics i les diverses accions que tant governs com ciutadania d’arreu estan portant a terme n’hem parlat en profunditat en el recent article #boicotalplástico.

En aquest cas, els protagonistes són els albatros de Laysan (Phoebastria immutabilis) , espècie que per la seva forma d’alimentació, basada en caçar fauna a la superfície de l’oceà pacífic –avui altament contaminat per plàstic–, són especialment vulnerables a aquesta problemàtica. Albatros és un documental colpidor, una obra mestra que combina delicadesa i bellesa amb un missatge clar per tal de fer-nos obrir els ulls davant una realitat de la qual, a un nivell o a un altre, som còmplices. Durant el film, Chris Jordan aconsegueix fer-nos posar a la pell d’aquests animals mitjançant imatges molt íntimes. D’aquesta manera, desperta una gran empatia cap a ells i permet copsar la seves apassionants qualitats: intel·ligència, sensualitat, gran capacitat de compenetració, fidelitat, perseverança…

Tot això porta a reflexionar sobre la vacuïtat de l’actual mode de vida humà, individualista i falsament autocomplaent –especialment al món occidental–, que ens fa creure que assolirem la felicitat i la plenitud mitjançat el consum ràpid i la possessió de quants més béns millor. Tanmateix, es tracta d’un model que massa sovint ens allunya d’aquestes fites, oblidant temes molt més essencials com aprendre a conviure en harmonia entre humans i amb les altres espècies, i desenvolupar les eines per a satisfer les nostres necessitats reals: una respiració i una alimentació sanes; l’habitatge i la protecció; l’amistat, l’efecte i l’amor; l’autoreconeixement i l’autorealització (necessitats fonamentals que va recollir el psicòleg Abraham Maslow en la famosa piràmide de Maslow).

El posterior debat generat al voltant del documental va obrir diversos temes, la majoria enfocats a com abordar proactivament aquesta problemàtica. Entre les propostes sorgides va destacar, per una banda, el cabdal paper de l’educació com a motor de canvi social. Una educació que hauria de transmetre valors com l’empatia, entesa en un sentit ampli que ens permetés treballar en favor del benefici de totes les espècies, així com la reconnexió amb la natura i la consciència ecològica, de manera que comprenguéssim que tot està connectat, que som una espècie més de la biosfera i que, com a tal, depenem inexorablement de les interrelacions i processos que tenen lloc als ecosistemes, sense els quals no podríem respirar, menjar ni beure aigua ni, per tant, sobreviure en última instància.

Per altra banda, es van proposar diverses idees sobre el nostre paper com a ciutadania organitzada, per exemple, demanant majors regulacions, i no menys important, com a persones consumidores. En aquest sentit, podem deixar enrere el rol de consumidores passives per a ser el motor de canvi a través del consum conscient. Cada compra pot entendre’s com un acte de presa de decisió, en què recolzem econòmicament un determinat model de producció i un tracte més o menys respectuós envers les persones i les altres espècies. Amb el nostre tipus de consum podem deixar una estela de beneficis ambientals i socials, en comptes d’una petjada de contaminació i precarietat (sobre els criteris bàsics a tenir en compte per tal d’efectuar unes compres conscients pots llegir l’article #ReSPeCT).

També es va parlar de la importància que pot tenir la creativitat humana per a la cerca de solucions. Però… compte! Les persones som expertes en posar pedaços i eludir la mirada de les solucions estructurals. Per tant, el desenvolupament de més tecnologies podrà encarar problemes puntuals, tanmateix la recerca d’una vida sostenible passa per reformular la nostra comprensió dels ecosistemes, fins ara vistos com a quelcom extern o complementari de les nostres societats i amb la única funció de proveïdors de recursos (quan pensar que una part del sistema, com és una sola espècie, pot viure de forma aïllada és del tot absurd). Cal entendre que som una peça més de la immensa xarxa de relacions que conformen la biosfera, que és alhora la nostra llar, la nostra gran família i d’on emanen tots els fantàstics valors del nostre planeta.

Quelcom molt positiu són les nombroses iniciatives que s’estan engegant per combatre el desastre del plàstic. Tu també pots ser part de la solució mitjançant canvis en els teus hàbits. T’atreveixes amb els 24 gestos proposats per Vidas Sostenibles?

Per altra banda, també cal tenir en compte la gran capacitat de recuperació que té la natura enfront pertorbacions. Com a exemple d’això, el documental Albatros permet apreciar la millora que ha viscut l’illa de Midway des que fou abandonada com a base militar dels EEUU. En aquest sentit, cal però disminuir dràsticament els impactes continus que degraden els ecosistemes i permetre l’aparició de sinèrgies positives.

No et perdis el documental Albatros, una obra encisadora i profunda que no deixa indiferent! El pots veure de forma gratuïta aquí.

Clara Montaner Augé. Ambientòloga – 24 de novembre de 2019

Les imatges d’albatros de portada, text i fi de text són del documental Albatros, de Chris Jordan, 2018.