#ReSPeCT

Consum conscient

@CalaixAmbiental >> Sovint hem tendit a guiar les nostres compres per criteris de selecció força superficials (com el de “bueno, bonito, barato”), sense prestar gaire atenció als impactes generats darrera de cada producte. Tanmateix, la patent insostenibilitat del model de consum vigent està fent que moltes persones ens interessem per avançar cap a models més responsables. El consum conscient consisteix en incloure criteris ètics en els nostres patrons de compra. L’objectiu és deixar una estela de beneficis ambientals i socials, en comptes d’una petjada de contaminació i precarietat. Així, cada compra es pot entendre com un acte de presa de decisió, en què recolzem econòmicament un determinat model de producció i un tracte més o menys respectuós envers les persones i les altres espècies.

En aquest marc, us proposem un llistat de criteris bàsics a tenir en compte per tal d’efectuar unes compres conscients, aplicables per a tot tipus de productes: menjar, roba, mobles, electrònica, etc. Els criteris es poden recordar fàcilment amb l’acrònim ReSPeCT que inclou les primeres lletres dels 5 grups d’impactes principals a tenir en compte:

  1. Residus
  2. Societat
  3. Pesticides i fertilitzants químics
  4. Canvi climàtic
  5. Tracte animal

Spoiler: Aplicar tots els criteris alhora en cada una de les compres pot resultar complicat. Per això, si vols sumar-te a aquesta aventura personal amb efectes planetaris pots anar introduint canvis progressius en el teu consum. També aclarim que aquest llistat de criteris no pretén ser una recepta, sinó un punt de partida des del qual poder reflexionar sobre el ventall d’impactes que causa el model de consum de cada persona, i sobre aquesta base poder decidir quin tipus de model volem afavorir amb les nostres compres.

1. Residus

La problemàtica. El consum actual respon a un model d’economia lineal que explota el territori i acumula residus. Un material molt problemàtic ha esdevingut el plàstic (molt lligat als envasos d’un sol ús), ja que no es degrada de forma natural, afectant la nostra salut i la dels ecosistemes, podent perdurar-hi milers d’anys (!). El sistema de reciclatge espanyol (com a d’altres països) s’ha demostrat insuficient, amb molts anys estancat en taxes de reciclatge similars i molt lluny de les ràtios fixades per la UE. A més, els processos de reciclatge són molt ineficients, d’una banda perquè requereixen grans inversions d’energia i de l’altra perquè generen baixes quantitats de nous materials de qualitat.

Les alternatives. Per acostar-nos a l’estil residu-zero, destaca la primera de les famoses 3Rs: reduir, doncs el millor residu és el que no es genera. Això inclou minvar el consum, començant per evitar productes superflus que no necessitem. Pel que fa al menjar i els productes de neteja el comodí estrella és comprar a granel. En el mateix sentit, reutilitzar s’hauria de prioritzar, abans que reciclar. Pensem en canyetes plàstiques, coberts, gots…, és preferible substituir-los per alternatives reutilitzables abans que per productes biodegradables que, tot i reduir la contaminació associada, segueixen lligats a una contínua producció i generació de residus a gestionar.

Per a productes no fungibles, reutilitzem en comprar al mercat de segona mà, evitant nous residus de fabricació, així com als productes compartits, força emprats en la mobilitat (com a través de la cooperativa de mobilitat elèctrica compartida Som mobilitat) i extensibles a quasi tot tipus de productes (per exemple a través de LendiApp, plataforma virtual gratuïta per Barcelona). També és interessant la producció amb criteris d’economia circular, és a dir, tancant el cicle de materials com a alternativa a la contínua extracció de matèries primeres i generació de residus. En són exemple els productes fets amb materials reciclats.

Limitacions. Dur una vida residu-zero és encara complicat. Certament és molt gran l’oferta de productes convencionals i força limitada la de productes a granel, compartits…. Per altra banda, cal tenir en compte que la venta a granel pot incloure productes quilomètrics i/o d’agricultura industrial, de manera que no sempre va de la mà amb la resta de criteris de respecte.

Més dades d’actualitat.

  • Diagnosis de la problemàtica associada al plàstic, respostes sorgides i alternatives per minimitzar el consum d’envasos plàstics (Calaix ambiental, juny 2019).
  • Coca-Cola, Pepsi i Nestlé, les firmes que més contaminen els oceans amb plàstic (EFE, octubre, 2018).
  • La roba sintètica deixar anar milers de fibres microplàstiques per rentat contaminant els ecosistemes aquàtics (Esturirafi, abril 2019; Water World, novembre 2016).
  • Llistat d’establiments de venta a granel a Barcelona. Mapa Barcelona+Sostenible.
  • Compra productes amb materials reutilitzats o reciclats, moda: Back to Eco, Olokuti; bicis Biciclot.

2. Societat

La problemàtica. El sistema econòmic actual, centrat en el lucre, tendeix a generar una sèrie d’iniquitats socials (per exemple a Espanya l’1% més ric posseeix quasi el 50% de la riquesa). Moltes empreses traslladen la seva producció al sud global per incrementar marges de benefici a costa de les males condicions laborals, com també hi ha empreses que eludeixen els compromisos fiscals. Per altra banda, al mercat laboral abunden les polítiques discriminatòries –de gènere, racials, etc.– sigui a través de sous més baixos per igual feina o perquè pels càrrecs directius es promociona un determinat target de persones.

Alternatives. Totes les persones mereixem una vida digna i lliure d’explotació. Apostem per un model que ho faci possible? L’economia social i solidària prioritza la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre, en base a valors d’equitat, sostenibilitat, participació, inclusió, etc. S’incorpora una gestió democràtica en l’empresa, en comptes del model organitzatiu jeràrquic en què unes quantes persones controlen i decideixen sobre els recursos i el futur de la majoria. Recomanem la revista Opcions que informa d’alternatives ètiques en molts camps: alimentació, habitatge, roba, tecnologia…

Cal tenir present que hi ha determinats productes de la terra que només creixen en latituds tropicals (cafè, té, cacau…). En aquests casos és important assegurar-nos que provenen de comerç just certificat, en què es garanteix el respecte per la cultura i els drets humans fonamentals dels pobles productors.

Limitacions. Una limitació important la tindrem en la disponibilitat de la informació. Tanmateix podem evitar alguns tipus d’empreses que s’allunyen molt de l’economia social, com empreses: opaques sobre el pagament d’impostos (Apple, Google, Coca-Cola, Decathlon, Volkswagen, Ford o Nissan), amb sistemes de producció deslocalitzats (com les de la fast fashion, per exemple Inditex, amb molts escàndols a l’esquena, o les de tecnologia: Amazon, Apple, Sony…), que monopolitzen recursos com l’aigua (mega-multinacionals com Nestlé, Coca-Cola o PepsiCo), que precaritzen el mercat laboral ( Uber, Cabify, Deliveroo o Glovo) o vinculades a la indústria armamentista (com és el cas de BBVA).

Més dades d’actualitat.

  • Si et sembla interessant l’economia social i solidària i ets per Barcelona estàs de sort, doncs del 25 al 27 d’octubre es celebra la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
  • Què són les economies transformadores? (Opcions, maig 2017)
  • Troba empreses d’economia solidària a Catalunya al mapa Pam a Pam.
  • Diagnòstic de les desigualtats econòmiques per països segons l’índex de Gini, que mesura quant es desvia la distribució de la riquesa d’una distribució igualitària. Rànquing per països de 2018, amb España al lloc 65 (Knoema, 2019). Evolució de l’índex de Gini per alguns països des de la Segona Guerra Mundial (Wikimedia, 2016).
  • La OIT alerta de la precarització laboral al món (El País, febrer 2019).

3. Pesticides, fertilitzants, etc. vs conservació dels ecosistemes

La problemàtica. La producció alimentària industrial depèn fortament de productes químics que acceleren els ritmes naturals, com els fertilitzants o les hormones, i pesticides que afecten a moltes espècies. Això està generant impactes gravíssims en els ecosistemes: contaminació de les aigües, pèrdua a gran escala de biodiversitat, degradació dels sòls, etc. Igualment, la ingesta d’agrotòxics posa en risc la nostra salut.

Cal parlar també dels organismes genèticament modificats (OGM), ja que representen una clara vulneració de les dinàmiques naturals i tot sovint es tracta de varietats modificades per a resistir als herbicides, per tant estan íntimament lligats a l’ús d’aquests productes. Igualment, les grans superfícies de monocultiu són incompatibles amb la preservació de la biodiversitat, de la qual depenem per viure, per això en aquest grup d’impactes també s’hi pot incloure la tala massiva de boscos i selves, per exemple l’associada a l’oli de palma.

Alternatives. Només una producció que respecti la biodiversitat i els cicles naturals pot ser sostenible a llarg termini. Hi ha diversos segells d’agricultura ecològica (també anomenada biològica o orgànica) que certifiquen que no s’han aplicat productes de síntesi química ni OGM. Respecte la producció de paper i fusta, és important buscar el certificat FSC, que acredita una gestió forestal sostenible, restaurant la biodiversitat i garantint el benestar socioeconòmic de les comunitats locals i dels treballadors. Per als productes d’higiene i neteja, podem buscar el certificat europeu EcoLabel.

Limitacions. Si ens fixem en aquests segells aïlladament no és difícil caure en contradiccions. Podem trobar un aliment conreat de forma 100% ecològica, però si en el transport recorre milers de quilòmetres estarà contribuint al canvi climàtic, o bé si l’envasat està absurdament plastificat contribuirà a la problemàtica ja descrita. En tecnologia i electrodomèstics, només s’informa sobre la seva eficiència energètica (i sobre l’ús de l’aigua en rentadores, rentavaixelles…), però no disposem encara de cap compromís de conservació dels ecosistemes.

Més dades d’actualitat.

  • Coneix l’alimentació ecològica a Catalunya a la Setmana Bio (del 19 al 27 d’octubre)
  • Els pol·linitzadors s’estan reduint a causa de les pràctiques agrícoles intensives, el monocultiu, l’ús excessiu de productes químics agrícoles i els efectes del canvi climàtic (FAO, maig 2019).
  • La ràpida expansió agrícola, el maneig insostenible de les terres de cultiu i el pasturatge causen una pèrdua de la fertilitat del sòl a escala mundial (La Vanguardia, març 2018).
  • Moren tones de peixos i crustacis al Mar menor per la contaminació de fertilitzants i pesticides i la pressió urbanística (Público, octubre 2019).
  • Els pesticides amb glifosat més utilitzats augmenten un 41% les possibilitats de patir càncer (ElDiario.es, febrer 2019).

4. Canvi climàtic

La problemàtica. Estem lluny de l’anhelada descarbonització de l’economia. Per tant, cada producte genera una sèrie d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, principalment per l’ús d’energies fòssils en la producció i el transport, que allibera CO₂ a l’atmosfera. També contribueixen al canvi climàtic altres gasos, com el metà emès en la digestió dels herbívors, o l’òxid nitrós emès en la descomposició dels fertilitzants nitrogenats (cada molècula de metà hi contribueix unes 30 vegades més que una de CO₂ i cada molècula d’òxid nitrós unes 300 vegades més que una de CO₂). Per tant, trobem interrelacions amb els fertilitzants (criteri 3) i el consum de productes animals (criteri 5).

Alternatives. No solem disposar d’informació sobre les emissions al llarg de tot el cicle de vida de cada producte (producció, transport, ús i gestió del residu generat). No obstant, una part important de les emissions es pot reduir si fonamentem les nostres compres en productes de proximitat. Alhora, contribuim a dinamitzar l’economia local.

On podem influir de forma molt directa és en el nostre consum d’energia. Així, podem triar proveïdors energètics que només comercialitzen energies renovables i netes (com la cooperativa Som Energia), i per la nostra mobilitat descartar els combustibles sempre que puguem. Compte amb el cotxe elèctric, doncs la seva petjada de fabricació és similar (o més gran) a la del cotxe convencional i la petjada de l’ús dependrà de quina sigui l’energia primària que hagi generat l’electricitat que gasta.

Limitacions. De nou, poc ens sol explicar el productor sobre els materials emprats o els processos productius aplicats. A vegades sabem on s’ha fabricat un bé però no tenim manera de saber d’on provenen les matèries primeres. En aquest sentit, són especialment opacs els productes de tecnologia. És positiu el fet que comencen a haver etiquetes sobre la seva “motxilla” d’impactes. És el cas dels llibres de Pol·len Edicions. Aquest tipus d’informació és essencial per copsar impactes i poder comparar.

IMG_20191024_173247.jpg

Més dades d’actualitat.

5. Tracte animal

La problemàtica. Els nostres parents animals són ben similars a nosaltres quant a la seva capacitat de sentir de forma física i també emocional, experimentant sentiments com la por, l’angoixa, la satisfacció o l’agraïment. Tanmateix la indústria –la ramadera, la tèxtil, la farmacèutica, etc.– els tracta com si fossin objectes, provocant-los una vida de patiment. De fet, la ramaderia industrial als humans també ens treu més qualitat de vida que no pas ens dona: causa el 14,5% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle vinculats a l’acció humana, els purins contaminen enormement les aigües i els sòls, i ens emmalalteix l’excés de carn, vinculat al càncer, les malalties cardiovasculars i la diabetis tipus 2. A més, la carn és l’aliment més ineficient per alimentar-nos, ja que requereix territori, aigua, maquinària, transport… primer per a la producció de pinsos vegetals i de nou tots aquests recursos per a la cria dels animals.

La ramaderia ecològica incorpora millores en la qualitat de vida dels animals: passen temps a l’aire lliure, no poden estar lligats, es prohibeix l’ús de substàncies per a estimular el creixement, no se’ls dona antibiòtics preventivament (els quals fan possible a la ramaderia industrial que els animals sobrevisquin a situacions de poca salubritat i molt estrès), entre d’altres mesures. No obstant, encara s’hi permeten pràctiques allunyades de l’ètica, com la trituració dels pollets mascle en la indústria dels ous, o el tall de cues i la retallada de dents en els porcs.

Alternatives. En un model productiu altament industrialitzat com el vigent, la millor opció per trobar un producte lliure d’explotació animal és que sigui vegà. I és que el millor tracte que pot existir és el de garantir als animals el dret de viure i morir lliurement. Els productes vegans certificats impliquen també que aquell producte no ha estat testat en animals. Ull amb moltes marques d’higiene i cosmètica molt conegudes que testen en animals (Clinique, Dior, Gillette, L’Occitane, L’Oreal, Max Factor, Olay…). També tenim moltes alternatives per no vestir ni calçar productes animals. Per altra banda, és interessant descartar empreses que venen armes de caça (com el Corte Inglés o Decathlon) pels impactes directes i indirectes d’aquesta pràctica contra els animals.

Limitacions. Succeeix com en els criteris anteriors que es donen diverses interaccions. Per exemple, la protecció dels animals sempre hauria d’anar lligada a la preservació dels ecosistemes, per tant, al final és incompatible amb l’ús d’agrotòxics i amb la proliferació de plàstics a la natura.

Més dades d’actualitat.

  • Declaració de Cambridge sobre la Consciència dels animals, signada per diversos científics el juliol de 2012.
  • Resum del dossier científic Animal Consciousness que realitza una anàlisi científica sobre la consciència en animals no-humans (Zoo XXI, maig 2017).
  • Espanya es el país de la UE on es consumeixen més antibiòtics per animal (El País, octubre 2017).
  • Descartem de la nostra cistella aquelles companyies que testen en animals. Pots consultar quines marques testen en animals i quines no en aquest buscador (PETA, 2019)

El potencial del consum conscient

Cada cop tenim a l’abast més informació, per tant, més facilitat per prendre decisions ben fonamentades. No obstant, cal tenir present que el mercat actual actua predominantment en la direcció de la inconsciència i l’explotació dels ecosistemes, en comptes del respecte. En aquest sentit, algunes marques actuen a mode greenwashing, aparentant tenyir-se de verd, però sense fer canvis en profunditat sobre els seus modes de producció, distribució, etc. Per això, necessitem aplicar un esperit crític envers la publicitat que ens bombardeja, tractant de convèncer-nos que el seu producte és el millor del món mundial, allunyant-se dels criteris aquí descrits.

En síntesi, la mirada conscient implica un enfoc holístic, entenent que formem part d’una imbricada xarxa interaccions que conforma els ecosistemes. Les nostres accions generen uns efectes positius o negatius, on val a dir que també hi ha moltes tonalitats de grisos. Per tant, tot està connectat i, tal i com s’ha fet palès, existeixen moltes interrelacions entre criteris, que es retroalimenten positivament si s’apliquen de forma conjunta tots cinc (per bé que no sempre resulti senzill per nosaltres).

Si et preguntes: i què guanyo jo optant pel consum conscient? Doncs, en tant que som una part més d’aquests sistemes, només si el sistema es troba equilibrat i saludable, podrem gaudir de qualitat de vida a mitjà i llarg termini. En canvi, la insostenibilitat actual no és més que l’autodestrucció del nostre propi suport de vida, que es fa patent també al nostre benestar, amb la contaminació per plàstics que ens arriba o els efectes carcinògens dels pesticides i la ingesta de carn, fins a la precarització de l’economia.

A més, el consum responsable ens situa en un paper totalment nou davant el mercat. Deixem d’entendre cada compra com l’adquisició aïllada d’un bé material, per convertir-la en el recolzament a unes interrelacions positives; a mode de micromecenatge, podem influir sobre el model que volem. Deixem d’adquirir productes de forma passiva per esdevenir una part activa de la compra, generant un immens potencial de millores en cadena.

I tu, t’apuntes al mode #ReSPeCT?

Clara Montaner Augé. Ambientòloga – 25 d’octubre de 2019

2 thoughts on “#ReSPeCT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s