Revetlla de Sant Joan

Raons per replantejar les celebracions de Sant Joan

@CalaixAmbiental >> S’acosta la revetlla de Sant Joan, és un bon moment per reflexionar al voltant dels impactes d’aquesta festa. El seu origen com a ritual purificador s’ha capgirat completament per a convertir-se en una important pertorbació ambiental i de la convivència. Actualment, la revetlla genera diverses problemàtiques: de residus, de qualitat de l’aire, d’impacte acústic, d’incendis, i de patiment i risc per la salut de moltes espècies (inclosa la nostra). Cal prendre consciència de l’abast d’aquests efectes per a replantejar una revetlla amb més regulacions, que permeti el gaudi i alhora garanteixi el benestar humà i de la resta d’espècies.

La revetlla de Sant Joan és una de les celebracions més assenyalades de la nostra agenda cultural. Junt amb la nit de Nadal, celebren amb un cert retard els dos solsticis, donant la benvinguda a noves estacions de l’any. En el cas concret de Sant Joan, es partí del culte al foc com a element purificador i regenerador.

Tanmateix aquesta bonica tradició, emmarcada en l’actualitat en la prevalent societat de consum, ha anat perdent la perspectiva del seu esmentat origen i motiu de celebració, per esdevenir una festa amb forts impactes sobre el medi ambient i sobre la convivència. En aquest context, el gran volum de població que participa de la festa junt alguns comportaments poc cívics actuen com a agreujants d’una situació sobre la qual cal reflexionar en profunditat, considerant els diferents impactes que genera la celebració.

Els residus

L’empenta de brossa que deixa aquesta festivitat sobre les platges i altres entorns és un dels factors que més alarmes està encenent a les xarxes social i als mitjans de comunicació. Així, tant la ciutadania més conscienciada com molts ajuntaments, els quals han de disparar els seus esforços per a gestionar l’estela de residus de la festa, reflecteixen una preocupació creixent al respecte.

I és que els seus efectes no es limiten a la contaminació de la sorra, si no que es calcula que bona part de les deixalles acaben al mar, on s’estendran els impactes als ecosistemes marins. Aquests efectes són especialment preocupants en relació als plàstics, que triguen centenars o milers d’anys en descompondre’s, ocasionant greus problemes per la fauna marina, entre ells la mort de milions d’individus ja sigui per la seva ingesta (que els pot causar la indigestió de forma directa o la mort degut a la seva toxicitat), per asfíxia o per quedar-hi atrapats. La invasió de plàstics al mar ja és, de fet, un problema d’escala global, tal i com en l’anterior article #boicotalplástico va quedar detallat.

IMG_20180923_005357 (2).jpg

Escocell de Barcelona la nit de Sant Joan, 2018 (Font pròpia).

El cas de les platges de Barcelona serveix per il·lustrar la magnitud del problema: a primera hora del matí del dia 24 de juny de 2018 es van recollir fins a 20 tones de residus (!) generats per unes 60.000 persones (La Vanguardia, 24 de juny de 2018). Per a conscienciar sobre la situació, l’Ajuntament de Barcelona va situar en els dies posteriors una escultura d’un dofí fet amb residus a la platja del Somorrostro.

En aquest sentit, cal tenir ben en compte diverses iniciatives a les illes Balears. Per una banda, tenim l’alternativa http://santjoanresiduzero.org/, nascuda a Palma, que promou la organització de revetlles a les platges sense productes d’usar i tirar, i també les recollides de residus durant el dia 24 de juny. Per altra banda, és destacable la campanya ‘Ara va de bo, ara va de got’ del Consell de Menorca que té com a finalitat la reducció dels residus durant les festes de l’illa que tenen lloc al llarg de l’estiu a Menorca incorporant gots retornables i reutilitzables, entre d’altres campanyes similars.

Al visible problema dels plàstics i llaunes, cal afegir la contaminació ocasionada per les burilles de les cigarretes que es llencen a les platges i als carrers. L’estiu passat se’n van recollir 270.000 a Barcelona en aquesta iniciativa de l’associació No Más Colillas en el Suelo, esdeveniment que aquest any s’ha repetit el 15 i el 16 de juny. Cal considerar que una sola cigarreta pot contaminar fins a 50 litres d’aigua potable i fins a 8 d’aigua salada. 

Impactes en la qualitat de l’aire

És notòria la pudor a pólvora que fa l’aire durant la nit de Sant Joan al voltant de les celebracions. Però, com repercuteix la pirotècnia en la qualitat de l’aire que respirem? Gràcies a les dades Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya, disponibles al web del Departament de Territori i Sostenibilitat, es pot constatar que la revetlla hi influeix força negativament i de forma directa, principalment sobre les partícules en suspensió.

A Barcelona, els nivells d’immissió d’aquestes partícules (especialment les PM10, és a dir, partícules de diàmetre inferior a 10µm) es disparen a totes les estacions de mesura durant la nit del 23 al 24 de juny, molt molt per sobre dels nivells mitjans anuals estipulats per la legislació europea (de 40 µg/m³) i dels recomanats per l’OMS per a garantir la salut humana (20 µg/m³).

Però vaja, una gràfica val més que mil paraules, així que vegem-ne algunes d’exemple del passat 2018. Si prenem dues estacions de mesura del centre de Barcelona, podem observar el següent. Al llarg dels dies anteriors (20, 21, 22 de juny) la concentració de les PM10 oscil·lava entre els 20 i els 80 µg/m³, quedant doncs ja força compromesos els llindars esmentats de la normativa europea. A mida que s’inicià la nit de Sant Joan els nivells ràpidament es dispararen, assolint uns màxims al voltant de la mitjanit. A l’estació de mesura de l’Eixample, aquests nivells sobrepassaren els 430 µg/m³, mentre que a l’estació de Gràcia-Sant Gervasi van arribar fins als 560 µg/m³.

Eixample.jpg

Nivells d’immissió de partícules en suspensió PM10 a l’estació de mesura de l’Eixample, Barcelona, pel període 20/06/2018 al 27/06/2018 (Font pròpia a partir de dades de la Generalitat de Catalunya)

Gràcia.jpg

Nivells d’immissió de partícules en suspensió PM10 a l’estació de mesura de Gràcia – Sant Gervasi, Barcelona, pel període 20/06/2018 al 27/06/2018 (Font pròpia a partir de dades de la Generalitat de Catalunya)

A més, cal tenir present que la legislació europea no ens permet superar més de 35 cops a l’any la mitjana diària de 50 µg/m³, límit que tant pels dies 23 com el 24 de juny de 2018 van quedar superats a diverses estacions de Barcelona el 2018.

Aquest fenomen es repeteix seguint bàsicament aquest patró cada Sant Joan (hi ha dades disponibles des de 1991), essent més o menys acusat depenent de les condicions atmosfèriques. Per exemple al 2017 a l’estació de mesura de l’Eixample es van superar els 1.000 µg/m³de concentració de les PM10 (!).

Tot i que val a dir que aquestes altes concentracions de partícules es solen dispersar de forma relativament ràpida al llarg del dia 24, de manera que passades les hores es van restablint els nivells basals de contaminació, cal tenir en compte que durant una nit ens sotmetem a uns nivells que poden arribar a ser més de 10 cops superiors del que recomana l’OMS per al nostre benestar. Recordem que les altes concentracions de partícules en suspensió fan augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, malalties respiratòries i càncer de pulmó.

Impacte acústic

Per altra banda, és ben evident que aquest dia també es depassen el nivells sonors permesos per la legislació en molts àmbits. L’OMS ha recomanat que per al trànsit de vehicles es limiti l’exposició a 53 decibels durant el dia i a 45 decibels durant la nit, ja que per sobre d’aquests llindars el soroll s’associa amb efectes adversos per a la salut de les persones. Tenint en compte la normativa vigent a Catalunya, el Reglament de la llei 16/2002, per a les àrees amb predomini de sòl d’ús residencial, els límits a complir són de 60 decibels pel dia i de 50 decibels per la nit (EFE:Salud, març 2019). De fet, l’OMS prohibeix els ambients en què es percebi un so superior als 120 decibels, però ni tan sols aquest llindar es compleix les nits de Sant Joan, tenint en compte que l’impacte sorollós d’un petard important supera els 130 decibels (El Periódico, juny 2017).

Tal i com ha constatat l’OMS, la contaminació acústica també ens perjudica seriosament la salut, ocasionant principalment: malalties cardiovasculars, molèsties psicològiques, problemes cognitius i alteració crònica del cicle de la son, entre d’altres. Així ho explica Maria Foraster, investigadora de l’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona) en aquesta entrevista. L’exposició al soroll també pot desencadenar o agreujar altres problemàtiques com la diabetis, l’obesitat o disfuncions del sistema immunològic, tal i com descriu Julio Díaz Jiménez, cap del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de la Escuela Nacional de Salud del Instituto de Salud Carlos III en aquest article. A més, s’estima que per cada increment d’un decibel a què estem exposats pugen els ingressos als hospitals en un 3,7% per causes respiratòries i en un 4,2% per causes circulatòries. L’impacte acústic, com també succeeix amb l’atmosfèric, incideix més especialment en la salut de les persones més vulnerables: persones grans, infantesa i persones amb afeccions a la salut.

Tot això sense oblidar els efectes directes de la pirotècnia sobre l’oïda, doncs, segons alerta l’otorrino Jordi Coromina, del centre mèdic Teknon, passar la nit en un ambient proveït de petards, explosions i música a tot volum, generà pèrdues de capacitat auditiva de fins a un 10%, reducció que pot arribar al 30% o el 50% del potencial de l’oïda en els que hagin patit l’esclat d’un objecte pirotècnic a menys d’un metre de l’orella. La pèrdua auditiva pot ser transitòria, de dos o tres dies de durada, o definitiva.

Incendis i canvi climàtic

Cada any els bombers han d’apagar a un elevat nombre d’incendis la nit de Sant Joan. Per exemple, el 2017 els bombers van atendre 1.300 serveis per petits incendis durant la revetlla, xifra que va baixar el 2018 a 862 serveis arreu de Catalunya. Per contra, el nombre de ferits va ascendir d’un any a l’altre de 271 a 320 (Naciódigital, juny de 2018).

La majoria d’incidents es sol tractar d’incendis urbans, especialment de contenidors, però també es dona un destacable nombre d’incendis de vegetació -tant forestals, agrícoles com en zona urbana-, essent la majoria de poca extensió.

En aquest sentit, seria molt interessant poder fer una estimació de quina és la contribució de la revetlla de Sant Joan en termes d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. ¿Quantes tones de fusta i altres materials es cremen a tot Catalunya? Tinguem en compte que, com en tot procés de combustió, a nivell químic el que estem fent és bàsicament transformar llargues molècules de carboni orgànic segrestat en la fotosíntesis en molècules de CO₂, vapor d’aigua i cendres, principalment.

La convivència

Sovint es fa difícil celebrar la revetlla sense preocupar-te per a que no et caiguin petards a prop o bé restes de coets. Això fa pensar en la difícil cabuda de la pirotècnia a les ciutats, amb l’elevada densitat de persones que hi vivim, per bé que encara sigui molt menys adient en entorns naturals per l’evident risc d’incendi forestal i el destorb de les espècies.

I és que els humans no som l’única espècie que pobla el territori, inclús a les ciutats la diversitat d’espècies afortunadament és considerable. Per a moltes espècies que conviuen amb nosaltres els petards són un verdader infern. És ben conegut el suplici que suposa aquesta nit per als animals domèstics, molt especialment per als gossos, que arribats a certs nivells d’angoixa fins i tot requereixen medicació. Però evidentment els efectes sobre la fauna no es limiten als animals domèstics, sinó que els petards generen sobre moltes altres espècies nombrosos impactes directes, com estrés, la crema de nius, atacs de cor i fins i tot la mort.

 

Aquest interessant article de l’antrozoòloga Sílvia Esteve, publicat a la revista web Animalados el juny de 2017, recull quines són Les conseqüències dels petards i les revetlles sobre els animals. No m’estendré resumint-lo ja que val la pena llegir-lo complet, tan sols en destacaré algunes dades força impactants. D’una banda, l’article exposa el cas de Mataró, on cada any es dispara el nombre de gossos que arriben a la Societat Protectora d’Animals de Mataró entre Sant Joan i els dies previs, ja que fugen per la por i es perden. També recull com es disparen les trucades als centres veterinaris en relació a l’estrès que pateixen els gossos, o com pateixen les colònies felines inclús dies després de la revetlla. Per altra banda, l’article explica com membres de l’APAEC (Associació per la Protecció dels Animals Exòtics de Catalunya) surten el matí després de la revetlla a buscar animals ferits pels parcs, havent recollit l’any passat, només al Parc del Palau Falguera de Sant Feliu, 6 ocells morts i 4 de ferits, que van portar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda. Unes 10 víctimes d’aus en un parc metropolità plantegen una taxa no menys que alarmant, si a més considerem el nombre de parcs de condicions similars a Catalunya.

Pensem no només en les espècies que viuen als parcs, sinó també en aquelles que conviuen amb nosaltres als edificis, com és el cas dels falciots, els avions i les orenetes. Totes tres són espècies protegides per la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que poden fer niu a les cavitats d’edificis i terrats. No és una contradicció que utilitzem els nostres terrats per a llençar petards i coets quan hi podem trobar espècies protegides, que per aquestes dates, a més, es troben en època de cria?

Una forma de gaudir de la revetlla sense causar tants impactes sobre el medi ambient i les espècies que hi vivim és possible. Així, ens podríem evitar els nombrosos efectes nocius que aquest tipus de celebracions ens ocasionen. I és que es tracta d’una qüestió de salut i de convivència. Caldria, doncs, replantejar la forma en què celebrem la revetlla de Sant Joan i optar per prioritzar el benestar i la seguretat de les persones, de la resta d’espècies i dels ecosistemes. 

Clara Montaner Augé. Ambientòloga – 15 de juny de 2019

One thought on “Revetlla de Sant Joan

  1. M’ha agradat molt tot l’article. Malauradament tens raó en tot, pero ara per ara no veig solució. El consumisme de diversió i emocions fortes esta tan arraigat que dificilment es canvien rls habits. Pero es molt important prendre consciencia i sobretot ensenyar als mes joves que la nit de Sant Joan no es un mite , allo de la “nit magica”de la diversió esbojarrada, on tot s’hi val… Es mes aviat la diversió forçada que sovint acaba en decepció i per això no val la pena el dany que causa a la Natura 😘😘😘

    El El sáb, 15 jun 2019 a las 18:13, Calaix ambiental escribió:

    > Calaix ambiental posted: “Raons per replantejar les celebracions de Sant > Joan @CalaixA >> S’acosta la revetlla de Sant Joan, és un bon moment per > reflexionar al voltant dels impactes d’aquesta fest. El seu origen com a > ritual purificador s’ha capgirat completament per a conv” >

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s