BioBlitzBcn

Ciència ciutadana a l’Aula Ambiental Bosc Turull

@CalaixAmbiental >> Un BioBlitz consisteix en el repte de registrar totes les espècies vives dins d’una àrea designada i durant un període de temps continu determinat. Totes les persones, ja siguin científiques o voluntàries, poden participar en aquests estudis de camp intensius, que constitueixen una iniciativa de ciència ciutadana. Així doncs, un BioBlitz és un esdeveniment per celebrar la biodiversitat que ens envolta, gaudir-ne i aprendre’n. I és que els humans, com tots els éssers vius de la Terra, per a viure depenem de la diversitat d’espècies, doncs ens aporten serveis ecosistèmics imprescindibles, tals com la formació del sòl; la regulació dels cicles del carboni, dels nutrients, de l’aigua; el proveïment d’aliments, etc. (dels quals hem parlat darrerament a Assilvestrades. Ciutats que esdevenen més biodiverses i sanes gràcies a la configuració ecològica del verd).

Ja t’han entrat ganes de participar a un BioBlitz, oi? Doncs aquest cap de setmana, del 3 al 5 de maig, s’ha celebrat el desè BioBliz a Barcelona a l’Aula Ambiental Bosc Turull, que compta amb l’acompanyament d’especialistes científics i naturalistes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de la Universitat de Barcelona o del CREAF, per explorar i recollir dades de la biodiversitat que envolta el Parc dels Tres Turons. En aquest BioBlitz pots fer ciència per una estona i anar en busca de formigues, o d’aus o qui sap si de molses. Aquí, però, us deixo un tastet del grup biològic que ahir dissabte vaig perseguir: els fongs i els líquens, activitat que vam realitzar de la mà de dos expertxs en la matèria: l’Antonio i la Laura.

P1030537 (2).JPG

BioBlitz Bcn 2019. Font pròpia.

Per què fongs i líquens

Potser et preguntes, és que no us atrevíeu a fotografiar ocells que de seguida marxen de l’objectiu de la càmera? És que us feia angúnia buscar artròpodes? Res d’això. Si vam triar els fongs i els líquens és perquè sovint es visibilitza poc aquests grups biològics i, en canvi, són una peça cabdal dels nostres ecosistemes. Així doncs, els fongs són els encarregats de descompondre la matèria orgànica morta, junt amb diversos grups de bacteris. És a dir, que sense fongs ni bacteris viuríem envoltats de fullaraca, troncs, éssers morts… O més ben dit, no viuríem, ja que no hi hauria forma de retornar els nutrients al sòl i el cicle de la vida quedaria interromput. Per la seva part, els líquens estan implicats en els processos de formació del sòl, per exemple, de manera que igualment són un factor clau de la nostra presència a la Terra.

Hem d’aclarir, però, que hi ha tres tipus de fongs:

  • Els descomponedors (o sapròfits): ja els hem citat i, a més, el seu nom ja indica a què es dediquen.
  • Els simbiòtics: aquests fongs s’associen amb altres organismes per viure i, de fet, en aquest grup podem situar els líquens, que són l’associació d’una alga i un fong on l’alga proveeix aliment i el fong genera protecció enfront a la dessecació, entre d’altres funcions. També hi ha altres tipus de fongs simbiòtics, com les micorrizes que viuen amb les arrels de les plantes.
  • Els paràsits: aquest grup s’aprofita de l’aliment que extreu d’un organisme viu (no mort com fan els descomponedors), causant-li més o menys molèsties.

Tal vegada ja s’ha entrevist que, tot i que els fongs no es mouen i això pot fer pensar què són similars a les plantes, a nivell tròfic (és a dir, d’alimentació) són molt més similars a nosaltres els animals. Així doncs, no produeixen el seu propi aliment a través de la fotosíntesi, com les plantes (són autòtrofes), per tant, necessiten menjar les molècules orgàniques que altres éssers vius han produït, com fem els humans.

Tot seguit us deixem amb fotografies dels organismes que varem trobar al vessant oest del Turó del Carmel i algunes dades d’interès sobre ells.

Nota: Amb els noms científics dels organismes m’he tirat una mica a la piscina… així que corregiu-me si us plau els experts si m’equivoco!

Fongs descomponedors

Aquests fongs els trobem a la fullaraca, al sòl i allà on hi hagi organismes morts, en general.

P1030495 (2).JPG

Fong descomponedor d’una fulla seca situada sobre una fusta amb líquens. Font pròpia.

P1030498 (2).JPG

Fong descomponedor d’una branca (taques negres). Font pròpia.

Alguns d’ells necessiten humitat per a formar les estructures tipus bolet que estem acostumats a trobar, que de fet són els cossos fructífers del fongs, és a dir, el que vindria a ser el fruit per una planta. Potser després de les pluges de divendres, en una setmana trobem nombrosos cossos fructífers traient el cap, però de moment s’observen els cordons micelials entre arrels (fils blancs), que és el cos vegetatiu del fong, esperant les condicions propícies per a generar les estructures reproductores.

P1030490 (2).JPG

Cordons micelials d’un fong descomponedor de fusta. Font pròpia.

Tot i això, per la nostra sorpresa vam poder observar un cos fructífer molt vistós: un Geastrum sp., anomenats sovint “estrelles de terra, ja que en la maduresa la capa externa del cos fructífer es divideix en segments cap a fora, creant un patró en forma d’estrella a terra.

P1030515 (2).JPG

Geastrum sp. Font pròpia.

Fongs simbiòtics – Líquens

De líquens vam veure’n una trentena d’espècies diferents! N’hi ha que viuen sobre l’escorça dels arbres i d’altres sobre les roques.

P1030535 (2).JPG

Liquen (Artonia sp.) sobre un tronc de troana. Font pròpia.

P1030502 (2).JPG

Liquen sobre pedra (Caloplaca aurantia). Font pròpia.

El tal·lus, és a dir, el cos del liquen pot presentar diverses formes: hi ha els crustacis, que es troben fortament adherits a la superfície on viuen, formant una crosta; hi ha els foliacis i els microfoliacis, que formen una làmina sobre la superfície; i hi ha els fruticulosos, que presenten un únic punt d’unió al substrat, quedant la resta de l’organisme separat d’ell.

P1030546 (2).JPG

Líquens crustacis. Font pròpia.

P1030501 (2).JPG

Liquen foliaci (corregiu-me si m’equivoco i és crustaci) de creixement radial. Font pròpia.

Amb una lupa també varem poder distingir moltes altres característiques diferents dels líquens. Per exemple, n’hi ha que creixen de forma radial, mentre que d’altres formen lòbuls. Com també vam poder observar alguna espècie amb apotecis, una estructura sexual del liquen.

P1030503 (2).JPG

Liquen amb apotecis (Lecanora campestris). Font pròpia.

P1030518 (2).JPG

Diverses espècies de líquens, entre les quals Hyperphyscia sp. i Lepraria sp. Font pròpia.

Un tret molt interessant dels líquens és que són uns excel·lents indicadors de la qualitat atmosfèrica. És per això que al centre de Barcelona no se’n troben, donant lloc al que liquenòlegxs, com la Laura, anomenen “desert liquènic”. Tan de bo d’aquí poc sigui fàcil trobar líquens al bell mig de la ciutat.

A més dels líquens hi ha altres fongs simbiòtics. Ho són les ja esmentades micorrizes, en les quals la planta rep del fong principalment nutrients, minerals i aigua, mentre que el fong obté de la planta hidrats de carboni i vitamines. També hi ha fongs que viuen al sistema digestiu d’altres organismes descomponent matèria vegetal, així com fan els bacteris que viuen en el sistema digestiu dels humans.

Fongs paràsits

Aquests resulten menys simpàtics ja que, per tal d’alimentar-se, minven la salut de l’hoste al que parasiten. A més, de retruc poden generar plagues en plantes cultivades pels humans. En aquest sentit, cal destacar la importància de no generar monocultius d’espècies (ni al camp, ni a la ciutat), ja que els fongs solen ser especialistes en parasitar una espècie en concret i, d’aquesta manera, diversificar les espècies presents disminueix la probabilitat de propagació de grans plagues. De fet aquesta és l’estratègia que els propis ecosistemes han procurat amb el temps, difersificar-se per tenir més opcions de persistir davant canvis o pertorbacions.

P1030509 (2).JPG

Puccinia malvacearum, fong paràsit de les malves. Font pròpia.

Val a dir, però, que de fongs paràsits n’hi ha de dos tipus: els biotròfics i necrotròfics, essent els primers fongs que no maten l’hoste i els segons sí. L’Antonio ens va plantejar: podria ser que en futur es descobrís que els fongs biotròfics aporten alguna contraprestació positiva a l’hoste? Podria ser que els protegissin de determinats predadors. Llavors hauríem de classificar-los com a fongs cooperatius.

P1030496 (2).JPG

Fong del gènere Oidi spp., gènere de paràsits biotròfics de diverses espècies vegetals. Font pròpia.

P1030507 (2).JPG

Acanthus mollis parasitada per un fong necrotròfic.

Amb tot, les observacions realitzades pels diversos grups que hem participat al BioBlitz contribuiran al coneixement de la biodiversitat a Barcelona a través de la ciència ciutadana. I això no s’atura! Si vols participar al llarg de tot l’any fent observacions d’espècies, pots utilitzar la plataforma oberta Natusfera per pujar-hi fotografies. Per altra banda, també pots col·laborar a conèixer com les espècies modifiquen el seus comportaments davant el canvi climàtic mitjançant l’observatori ciutadà RitmeNatura.

Seguim, doncs!

Clara Montaner Augé. Ambientòloga – 19 d’abril de 2019

One thought on “BioBlitzBcn

  1. Molt didàctic i entenedor !!!
    Que importants són els fongs, doncs !!!
    Estaré molt contenta el dia que vegi fongs al centre de la ciutat !!!
    L ‘ Oscar pel fong estrella !!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s