Open House BCN 2018

Ressenya de tres visites radicalment diferents: Ca la Dona, el Supercomputador Mare Nostrum, i la Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià

@CalaixA

Un any més, el passat cap de setmana (27 i 28 d’octubre) es va celebrar el 48h Open House a Barcelona. En aquest esdeveniment, celebrat anualment des del 2010, les portes de nombrosos edificis i instal·lacions de Barcelona i altres municipis metropolitans s’obren al públic. Aquest festival, a més de posar a l’abast destacades obres d’arquitectura de la metròpolis, presenta un important component ambiental, doncs mostra una sèrie d’edificis que incorporen criteris de sostenibilitat (categoria Open Green), com també infraestructures encarregades del funcionament o metabolisme de l’ecosistema urbà (Open Infraestructures). En aquest post presento una ressenya i diverses reflexions sobre tres edificis o instal·lacions que han format part d’aquesta edició, tots tres ben diferents: 1. Edifici Ca la Dona; 2. Supercomputador Mare Nostrum (Torre Girona); 3. Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià.

  1. Edifici Ca la Dona

Ca la Dona és una associació enfocada a la reflexió i producció de pensament crític en relació al context polític i social actual des d’una mirada feminista. Representa un espai de trobada, obert a la participació, al debat col·lectiu, a l’heterogeneïtat i on diferents grups poden organitzar i desenvolupar les seves pròpies activitats.

Actualment, s’emplaça al districte de Ciutat Vella, en un edifici medieval del segle XIII adossat a l’aqüeducte romà, que al llarg de la seva història ha acollit diversos usos, per exemple al segle XV va ser seu de la primera Universitat laica de Catalunya. La rehabilitació d’aquest edifici (2008-2017) per a poder donar resposta a les necessitats de l’associació i altres grups, ha estat fruit d’un llarg procés participatiu de definició arquitectònica entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes (iniciat al 2005).

IMG_20181027_164202.jpg

Visita a Ca la Dona amb l’arquitecta Sandra Bestraten Castells (27 d’octubre, 2018). Font: pròpia

Durant la visita, a més de conèixer la història de l’edifici, l’activitat de l’associació i el seu funcionament actual, vàrem tenir l’oportunitat d’aprofundir de la mà de l’arquitecta Sandra Bestraten Castells, autora de la rehabilitació, en alguns dels criteris de sostenibilitat que ha integrat l’edifici. En aquest sentit, a més de la presència de plaques fotovoltaiques i d’un hort de cultiu ecològic, destaca l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici. Es tracta d’una solució pionera que presenta diverses millores ambientals respecte les solucions convencionals de formigó:

  • El contralaminat pesa quatre vegades menys que el formigó, de manera que permet mantenir els fonaments i estructura de l’edifici, aplicant-se únicament com a reforç estructural. Realitzar aquest reforç amb formigó no hagués estat possible, dons no s’haurien complert les exigències de la normativa, quant al pes que l’edifici pot suportar. Per tant, el treball amb contralaminat ha eludit la necessitat de construir de nou fonaments i estructura, mantenint millor la integritat del patrimoni arquitectònic (i no conservant-ne només la façana), i a la vegada permetent un importantíssim estalvi en materials i energia.
  • Donat que el contralaminat es talla amb làser, ofereix una gran versatilitat. Això ha permès generar fàcilment 300 plaques diferents, mentre que pel formigó s’haurien requerit nombrosos motlles diferents i de nou un major cost en materials i energia.
  • Cal destacar que la combinació d’aquest dos primers aspectes va permetre que el sobrecost que treballar amb fusta representa respecte treballar amb formigó quedés compensat, amb un preu final de magnitud molt similar.
  • La fusta, com tota la matèria orgànica, està formada principalment per carboni. Així, representa un embornal de carboni, fixat del CO₂ de l’atmosfera gràcies a la fotosíntesis. Per exemple, un bosc mediterrani fixa entre 3 i 20 Mg de carboni/ha i any (C. Gràcia, et al. (CREAF), 2010). En canvi, la producció de formigó emet grans quantitats de CO₂. Igualment, cal considerar que el balanç final de CO₂ associat al contralaminat dependrà de les emissions del seu procés productiu i transport; de totes formes, pot tenir un efecte positiu en la mitigació del canvi climàtic, al contrari que el formigó.
  • Per altra banda, es tracta d’un material que presenta unes altes prestacions: és molt bon aïllant tèrmic i acústic, té una alta flexibilitat i és reciclable.
  • Finalment, val a dir que treballar amb fusta, si està produïda de manera sostenible i respectant la biodiversitat de l’ecosistema, pot generar un menor impacte ambiental que emprar altres materials.

En aquest sentit, s’escau fer un petit aclariment. És important tenir present que l’interès de treure un rendiment econòmic dels boscos es tracta, bàsicament, d’un interès humà. És a dir, un bosc no gestionat no és un bosc “en mal estat” o “abandonat”. Els boscos són ecosistemes vius, i s’automantenen en aquest planeta des de molt abans que la nostra espècie hi fos. Un arbre mort, no és una deixalla, doncs a la natura el concepte de residu no existeix i tota matèria orgànica morta és emprada per altres organismes per completar els cicles biogeoquímics.

Si parlem d’incendis en la mediterrània, de l’alta inflamabilitat dels boscos, també s’ha de fer palès on és el quit de la qüestió. A la regió mediterrània, les causes directes dels incendis es vinculen en el 90% dels casos amb activitats humanes (activitats de silvicultura i agrícoles, abocadors, línies d’alta tensió, accidents…) i comportaments humans (fer focs, llençar cigarretes delinqüència…), mentre que altres fenòmens naturals com els raigs juguen un paper molt menys important (FAO, 2011). És a dir que, com que les persones ocasionem aquesta problemàtica, la magnitud dels incendis es pot mirar de mitigar, reduint la inflamabilitat del bosc amb el retirat de part de la biomassa, una gestió que s’hauria de fer amb cura d’afectar el mínim possibles les espècies que viuen al bosc, com també altres aspectes, per exemple, el reciclat de nutrients. Tanmateix seria essencial actuar principalment vers el focus del problema, i no estendre plantejaments inconsistents del tipus “el bosc es crema perquè hi fullaraca i troncs morts” o “el bosc es crema perquè no està gestionat”…  No, el bosc es crema a causa d’una sèrie d’activitats i comportaments humans.

Per acabar amb la visita, cal ressaltar que la voluntat de Ca la Dona i del grup d’arquitectas de crear espais càlids i acollidors, com també de generar comunitat es plasma en diversos elements de l’edifici. Així, la distribució dels espais, el seu ús compartit, la cura dels aspectes pel que fa a l’accessibilitat o bé la presència d’una cuina al costat de la sala d’actes com a espai viu de celebració d’esdeveniments conformen un ambient que transmet un agradable benestar.

  1. Supercomputador Mare Nostrum (Torre Girona)

Del cor de Barcelona i d’un projecte amb mirada social i vocació de fer barri, anem a visitar un edifici també rehabilitat però amb un ús radicalment diferent, centrat en la informàtica. Es tracta de la Torre Girona (districte de les Corts), que acull el supercomputador Mare Nostrum, la missió principal del qual és investigar i desenvolupar tecnologies de la informació. Així doncs, què és un supercomputador? Els supercomputadors o superordinadors són equips d’altes prestacions, amb capacitats de càlcul molt superiors als ordinadors corrents, principalment degut a que compten amb nombrosos processadors i una gran memòria.

IMG_20181027_185550.jpg

Visita al supercomputador Mare Nostrum (27 d’octubre, 2018). Font: pròpia

A primer cop d’ull, sorprèn el contrast entre l’ús “futurista” que actualment presenta l’edifici i la seva arquitectura del segle XIX (1859 i 1863) de línies acadèmiques. La Torre Girona va ser construïda per encàrrec del banquer, financer i també alcalde de Barcelona Manuel Girona i Agrafel com a residència de la família. A la capella de Torre Girona s’allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa –podent realitzar 13.700 bilions d’operacions matemàtiques per segon–, el qual consta de 3.500 computadors connectats per xarxa. Representa la quarta generació de supercomputadors Mare Nostrum.

Cal també tenir en compte que es tracta d’una instal·lació amb un elevadíssim consum elèctric, d’1,3 MWatt/any, el que implica aproximadament 1,5 milions d’euros. Tot i que cada generació de supercomputadors es fa més eficient que l’anterior quant a consum energètic, els augments de potència fan que en termes absoluts el consum energètic vagi augmentant. Actualment és un 30% més elevat que el de la generació anterior.

El supercomputador està gestionat pel Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Val a dir que es troba al servei de la comunitat científica internacional (en el marc dels programes de finançament de la recerca de la Unió Europea), centrant-se en els àmbits de les Ciències Computacionals, Ciències de la Vida, i les Ciències de la Terra;  però alhora també s’hi realitza recerca a demanda de companyies com IBM, Microsoft, Intel, Nvidia, Repsol i Iberdrola.

Per tant, aquesta màquina s’empra tant per a investigacions enfocades al coneixement del medi i a la preservació dels ecosistemes, com per operacions encaminades únicament a maximitzar els guanys de l’explotació d’aquests. Dit en altres paraules, el supercomputador pot estar realitzant a la mateixa vegada estudis enfocats a la mitigació del canvi climàtic, com càlculs d’una petrolera per treure més rendiment econòmic a costa del mercat dels combustibles fòssils, principal causa d’aquest fenomen climàtic planetari.

tapa.jpg

Visita al supercomputador Mare Nostrum (27 d’octubre, 2018). Font: pròpia

Aquesta aparent contradicció permet plantejar algunes reflexions. En primer lloc, aclareix quina concepció hauríem de fer de la tant mitificada tecnologia. La tecnologia és una eina. No és positiva, ni és negativa. Això en tot cas depèn de com s’empri. Per tant, l’anomenat progrés tecnològic, en sí, no s’hauria de plantejar pas com un objectiu, si no com un mer mitjà que pot ajudar a assolir objectius reals, tals com: preservar i recuperar els ecosistemes i la biodiversitat (els quals tenen els seus propis drets d’existir i a més d’ells depenem per viure), aconseguir més drets socials, o millorar la qualitat de vida de les persones.

Sobre aquest darrer objectiu s’escau també meditar. I és que, en molts països tenim una petjada ecològica (és a dir el total de superfície ecològicament productiva que necessitem per mantenir el nostre nivell de vida) que implica molta més superfície que la del propi territori on vivim. Així, per exemple, per satisfer els consums i absorbir els residus generats a l’estat espanyol es necessita 2,94 vegades la seva superfície; havent-hi índexs de petjada ecològica encara molt més alarmants, com el d’Aràbia Saudí, que requereix 11,28 cops la seva superfície. A nivell de tota la humanitat, estem consumint una quantitat de recursos naturals equivalent a 1,6 planetes.

Es tracta, doncs, de valors que són clarament insostenibles i, a més, poc ètics amb els països amb molta menys petjada ecològica, que ineludiblement han de compartir planeta amb els estats més devoradors (igual de poc ètics que són amb les altres espècies que explotem, arraconem i extingim). Per tant, es fa palès que, quan parlem de millorar la qualitat de vida de les persones, l’objectiu hauria de ser assolir-ho mitjançant un estil de vida no enfocat en el consumisme i en la devastació de la Terra.

  1. Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià.

En tercer lloc, parlaré d’una infraestructura a dia d’avui cabdal per a la gestió dels residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta d’una planta on es gestiona la fracció rebuig procedent del contenidor gris, mitjançant dues instal·lacions:

  • Una de Tractament Mecànic – Biològic (un Ecoparc)
  • Una de Valorització Energètica (una incineradora)

L’Ecoparc, en marxa des de 2006, fa la funció de valoritzar materialment la fracció rebuig o resta, és a dir, implica la separació d’aquells residus que, tot i haver anat a parar al contenidor gris, poden seguir línies alternatives de reciclatge (envasos plàstics, vidre, metalls, etc.). S’hi utilitzen diferents màquines: electroimants per a separar els metalls, lectors òptics programats per diferenciar diversos tipus de plàstics, triatge manual… Aquests residus separats i compactats en bales es venen a empreses que els puguin utilitzar per generar nous materials.

tapa1.jpg

Visita a la Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià (21 d’octubre, 2017). Font: pròpia

Un cas particular és el dels elements orgànics recuperats de la fracció rebuig. Amb ells s’efectua una degradació biològica que genera, per una banda, unes sorres que es poden utilitzar per la construcció i, per l’altra, biogàs (format principalment per gas metà). Amb el biogàs s’efectua una valorització energètica, que no és altra cosa que cremar aquest subproducte per obtenir electricitat. Per tant, a diferència d’altres instal·lacions anàlogues, no s’hi genera compost orgànic.

Segons dades de 2017 de l’empresa gestora, TERSA, només un 11% dels residus que entren a l’Ecoparc, es redirigeixen a vies de reciclatge. Un 4% es destina a dipòsit controlat i un 8% és matèria orgànica de la que es genera biogàs i sorres. El 77% restant es dirigeix a la planta incineradora.

La incineradora, en funcionament des de 1975, s’encarrega de cremar els residus que no hagin estat separats per cap dels processos propis de l’Ecoparc i obtenir electricitat. També, una part de la calor produïda en la combustió es ven a la xarxa urbana de fred i calor de l’empresa Districlima que subministra energia a 80 edificis dels barris veïns. Aquesta planta incineradora processa un important volum de residus ja que, a més dels residus provinents del veí Ecoparc, rep els que no s’han pogut recuperar en altres plantes de valorització mecànica de l’AMB. Els valors totals per al 2017 van ser de 197.034 t de la fracció rebuig que van processar-se a l’Ecoparc. Cal aclarir que la incineració es considera un tractament finalista (els residus no s’introduiran de nou en processos productius), com alternativament ho és el dipòsit en abocadors.

Com a subproductes de la crema es generen cendres, que s’envien a abocador, i diversos gasos, que són depurats per mig de diferents processos (filtratges, rentats…) a fi que no s’emetin a l’atmosfera en quantitats majors de les permeses per llei. La Direcció de Qualitat Ambiental i Canvi climàtic de la Generalitat controla en continu aquests paràmetres. Segons la informació de la visita, si es detecten superacions es comunica amb la planta i, en cas de no subsanar-se o repetir-se la situació, es multaria a empresa gestora. Tanmateix, fa uns anys que alguns estudis assenyalen notables concentracions de partícules cancerígenes a l’aire i al sòl de l’entorn de la instal·lació, fet que el passat abril de 2018 va portar a l’entitat veïnal Airenet a denunciar la planta incineradora TERSA a la Fiscalia de Medi Ambient (Ara.cat, abril 2018).

En definitiva, cal plantejar si és rendible aquest model. En efecte, sí que resulta rendible per les empreses que hi participen, les quals es financen tant pels canons que paguen els productors d’envasos, els que paguem els ciutadans, com, en menor mesura, pels guanys de la venda dels materials recuperats. No obstant, no és rendible ni sostenible pel que fa a impactes sobre els ecosistemes, el medi ambient i possiblement la salut de les persones.

En aquest sentit, cal destacar que ens trobem molt lluny del que exigeixen les noves directives de la UE: arribar a un reciclatge del 65% de les deixalles municipals per al 2035, amb metes intermèdies del 55% el 2025 i del 60% en el 2030 (La Vanguardia, abril 2018). Des de 2009 la separació domèstica de residus a Catalunya ha oscil·lat entre un 37 i un 40%, segons dades de l’Agència de residus de Catalunya. Cal tenir en compte que segons el mètode de recollida de residus municipal que s’apliqui, les proporcions de residus separats en origen pot oscil·lar notablement (tal i com vaig exposar en l’article Urbanismo circular: ¿Cómo incidir en la economía circular desde el planeamiento, el proyecto y la gestión urbana?).

Per altra banda, també és important aclarir que no tots els envasos, per bé que presentin el famós punt de les fletxes circulars es poden reciclar. El que indica aquest dibuix és que l’empresa està pagant el cànon establert per tal de finançar els gestors de residus. Però es desentén de si el material és reciclable o no, com també de quin cost a nivell energètic i econòmic implicarà. És per això que caldria replantejar el model de producció que tenim i generar únicament productes que realment fossin reciclables.

Aquest és un dels principis bàsics de la filosofia del cradle to cradre (Braungart i McDonough, 2002), que més recentment s’han incorporat en els corrents de l’anomenada economia circular. Tal i com fa la pròpia natura, aquest pensament estableix que cal tancar tots els cicles des materials i d’energia, de forma que el residu sigui igual a zero. Per assolir-ho, aquest plantejament s’hauria de tenir en compte des del disseny de tots els productes i considerant totes les seves fases de producció i reciclatge.

Així doncs, no es podrà resoldre el problema dels residus sense fer front al seu origen: una dependència exagerada de tot tipus d’envasos i el propi model de producció actual, basat en l’explotació dels ecosistemes i el medi ambienat, i que es desentén dels plantejaments cíclics de la natura, sense els quals no podrem perdurar en un món finit.

Clara Montaner Augé – 3 de novembre de 2018

 

També et pot interessar:

Urbanismo circular: ¿Cómo incidir en la economía circular desde el planeamiento, el proyecto y la gestión urbana?

Drowning in Blue. La invasión de desechos plásticos

Open House Bcn – Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià

Anuncis

One thought on “Open House BCN 2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s