Adéu al cotxe!

Hola Barcelona caminable, biodiversa i sana!

@CalaixA

Quan érem petites, la meva germana i jo vèiem el món amb ulls fantàstics, poblat per animals màgics i personatges imaginaris. En la nostra ficció anomenàvem els cotxes “piranyes”, doncs els percebíem com quelcom amenaçador. Trobo que era un símil ben encertat: el cotxe com a depredador de recursos i com un element que s’apodera del carrer, dominant-lo i generant perill per aquells que no es mouen amb la mateixa potència (per bé que també als que hi viatgen dins).

Per altra banda, m’adono de com de fàcil és criminalitzar a “l’altre” i eludir responsabilitats, cosa que tot sovint fem amb espècies a les que ens és fàcil carregar el problema, ja que no ens generen tanta empatia. En el nostre cas, els va tocar el rebre a les piranyes, uns peixos que, com totes les espècies d’aquest planeta, simplement miren de desenvolupar-hi el seu cicle de vida. Un fet similar succeeix amb les espècies al·lòctones invasores o amb altres plagues. Amb freqüència ens posem les mans al cap pels problemes que ens generen, però no hem de caure en criminalitza-les, doncs elles s’escampen principalment perquè els hem generat unes condicions que els són propícies i en això és en el que caldria incidir.

Tornant al tema que ens ocupa, amb l’hegemonia del cotxe també som nosaltres els que hem causat aquestes ciutats de desequilibris. És per això són tan interessants i necessàries iniciatives com el cicle “Adéu al cotxe!” que organitza la Sala Beckett amb el comissariat de David Bravo i Andreu Rifé, i amb la col·laboració de Miquel Jordà i Úrsula San Cristóbal. Aquest cicle vol generar un espai de reflexió prospectiva i debat sobre alternatives i nous models d’una ciutat postcotxe. Des del 27 de març fins al 29 d’abril d’aquest 2018 acollirà conferències, espectacles, lectures dramatitzades, peces audiovisuals, etc. al voltant d’aquesta temàtica.

Actualment motors i carrosseria són protagonistes de nombrosos impactes ambientals: la contaminació de l’aire, amb els consegüents efectes per la salut humana i dels ecosistemes, per exemple contribuint al canvi climàtic; un gran consum d’energia (en la seva vida útil però també en la seva fabricació); un gran consum de materials amb els impactes associats a la seva extracció; soroll; ocupació d’espai; fragmentació dels hàbitats per la construcció d’infraestructures ‒recordem que Espanya és el país d’Europa amb més quilòmetres per habitant (libertaddigital.com, 2011)‒; i un llarg etc.

Es tracta d’una sèrie d’impactes que afecten directament i de forma negativa en la vida de moltes espècies, on la nostra rep de valent. Per exemple, són ben conegudes les estimacions de l’OMS (2012) que atribueixen a la contaminació atmosfèrica 3 milions de defuncions prematures cada any a tot el món, principalment com a causa de malalties respiratòries i cardiovasculars. El trànsit sol ser el principal origen d’aquesta contaminació a les ciutats, causant entre un 25 i un 70% d’aquesta, segons l’OMS, depenent de les proporcions entre mobilitat, indústria i emissions domèstiques. A l’estat espanyol es calcula que al menys la contaminació atmosfèrica provoca 15.000 morts a l’any (Irene Navarro – Gabinet tècnic del PEMB, 2018). I recentment s’ha publicat en un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Institute for Transport Studies de Leeds (Regne Unit) que atribueix un 38% dels casos d’asma infantil a la contaminació atmosfèrica, on el trànsit seria responsable del 24% del total dels casos.

Centrant-nos en la mobilitat dins el context de Barcelona, a l’informe Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2017) s’han avaluat diversos indicadors ambientals i socials, entre els quals trobem la concentració mitjana al llarg de l’any de NO₂ i de partícules en suspensió PM10 i PM2,5 (compostos més problemàtics per la salut). Amb les dades disponibles més recents, de 2016, s’observa que les mitjanes anuals d’aquests contaminants no han superat els límits de la normativa (tot i que per a les partícules en suspensió en ambdós casos s’han superat els nivells de referència de l’OMS. Destaca que en tots tres casos les concentracions han millorat respecte a 2012. Per a més detall vegis la següent taula resum.

Taula resum de resultats de qualitat de l’aire a les estacions de mesurament de Barcelona durant el 2016.

Atmosfera bcn

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona. Informe 2016. L’any a cop d’ull. Ajuntament de Barcelona. Gener de 2017.

Una mesura impulsada per l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona al respecte és la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes de Barcelona, una àrea de més de 95 km² que inclou Barcelona i els municipis circumdants a les rondes on es restringirà progressivament la circulació de vehicles més contaminants a partir de l’1 de desembre de 2017. També s’han establert accions de reforç del transport públic en dies d’episodis de contaminació per NO₂: s’incrementa un 10% l’oferta global de transport públic a la corona metropolitana de Barcelona, s’activa la targeta T-Aire i s’implanten carrils BUS als accessos de la ciutat per fomentar una mobilitat més sostenible.

No obstant, val a dir que aquesta mesura com també la progressiva implantació del cotxe elèctric, si bé poden suposar importants millores en matèria d’emissions de determinats gasos no resolen la majoria dels problemes plantejats anteriorment, com l’ocupació d’espai, el consum de materials o inclús la contaminació per partícules en suspensió, moltes emeses pel fregament dels frens amb les rodes. Pots llegir més sobre els mites i problemàtiques associades al cotxe elèctric en aquests posts de David Bravo, comissari del cicle Adéu al cotxe! (mites 45 i 46) o en aquest de Carlos Martínez, del blog Tiempo de actuar. És per això que cal anar més lluny i plantejar una ciutat més caminable, verda i amable, tal i com es busca amb la mirada del cicle “Adéu al cotxe”.

Tornant a l’informe, Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona una dada positiva a Barcelona és que l’índex d’ecomobilitat (la proporció de desplaçaments en dia feiner realitzats en transport públic, bicicleta i a peu) és força elevat, de 73,90% el 2016. Tanmateix, es tracta d’un indicador que pràcticament no ha variat des de 2012 (73,33%). Val a dir que els desplaçaments en totes les modalitats de transport han augmentat d’ençà de 2012, però els modes d’ecomobilitat han augmentat més, guanyant així un cert pes a nivell percentual. Per altra banda, cal destacar la diferència entre els resultats de l’indicador per als desplaçaments interns, on l’ecomobilitat representa el 82,7%, respecte als externs, amb una marcada presència del vehicle privat que fa baixar l’índex al 58,3%.

Darrerament, les principals línies d’actuació de l’Ajuntament en aquest àmbit es concreten al Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 que es centren en: la millora de la xarxa de transports públics (on destaca la implementació del model de xarxa de bus ortogonal) i del carril bici (sota l’objectiu de passar dels 116 km que hi havia al 2015, als 308 km, dels quals es preveu que a final de 2018 n’hi haurà 233); la millora de l’ordenació de les voreres (en relació amb obres, terrasses, estacionaments, etc.) i l’augment dels espais per a vianants amb nous projectes de l’espai públic com el tram sud de l’avinguda Meridiana o la plaça de les Glòries, entre d’altres; i el programa Superilles, que s’està implantant en els districtes de Sant Martí, l’Eixample i Gràcia, entre altres.

En aquest sentit, però, és important senyalar que a Barcelona hi ha més superfície destinada a les calçades que a les voreres: segons dades de 2016 el 53,46% dels carrers corresponen a calçades, mentre que el 46,54% restant a les voreres (Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017). Malauradament, doncs, aquí i en la majoria de ciutats del món vivim en hàbitats que no estan planejats amb el benestar de persones com objectiu principal. Aquesta proporció varia notablement entre districtes, on Ciutat Vella presenta un major percentatge de voreres/espais per vianants, un 63,16%, i Sarrià-Sant Gervasi es situa a l’altre extrem, amb només un 35,17% de voreres. Es tracta d’una herència que poc a poc s’ha començat a invertir, amb propostes com les esmentades per guanyar espais per vianants (Glòries, Meridiana, Superilles), direcció en la que cal seguir treballant, per tal d’assolir una ciutat més biodiversa, resilient i sana.

*             *             *

Per acabar, adjunto la proposta de text teatral breu que vaig presentar a la Convocatòria de textos teatrals breus a propòsit del cicle “Adéu al cotxe!”, tot i que no va quedar entre les seleccionades. Es tracta d’un diàleg entre dos personatges reals lligats a l’invent del cotxe. Amb aquesta ficció buscava una reflexió sobre com d’absurdes, grises i pudents són les ciutats a què han donat lloc els automòbils. No obstant, furgant a la Viquipèdia em vaig trobar amb la història d’una dona molt emprenedora i lligada a aquest invent de la que ben poc s’ha parlat. Per això vaig escriure un diàleg crític però que alhora visibilitzés aquest capítol de la història tan sorprenent.

20140326_140351 (3).jpg

Deconstrucció de l’anella viària de la plaça de les Glòries. Barcelona, març 2014. (Font: pròpia)

Imatge de portada: Barri de Kensington Market. Toronto, agost 2017. (Font: pròpia)

 

El somni de Clara Benz

Personatges

KARL BENZ: Considerat un dels inventors de l’automòbil.

CLARA BENZ: Filla de Karl Benz.

Guió

VEU EN OFF: Agost de 1888, Mannheim, Alemanya. Casa de la família Benz.

KARL:    – Bona tarda família!

CLARA: – Bona tarda pare. Com t’ha anat el dia?

KARL:    – Bé, sense gaire de nou. I tu, et trobes millor filla?

CLARA: – Sí, crec que ja no tinc febre. Però he tingut de nou un somni ben estrany…

KARL:    – Això és que encara no t’has recuperat del tot. És normal.

CLARA: – Ja… però no me’l puc treure del cap. He somniat amb el futur.

KARL:    – Amb el futur? No diguis bajanades!

CLARA: – És la mare que sempre diu: “això serà el futur, això serà el futur”. I crec que m’ho ha ficat al cap.

KARL:    – Ara que ho dius, on és la mare?

CLARA: – Ha anat a veure l’àvia. Que no te’n recordes que ho va dir ahir? S’ha endut el Richard i l’Eugen també.

KARL:    – Ai sí, ara que ho dius em vol sonar.

CLARA: – Però, pare, és que estic preocupada. He somniat amb aquest poble d’aquí a uns anys i hi havia molt de soroll, feia pudor i tot semblava molt més trist.

KARL:    – Vine seu i explica’m perquè t’amoïna tant. Si els somnis només són fruït de la imaginació.

CLARA: – Aquest era diferent, donava forma a una idea que ja rumio des de fa dies. I és que el teu invent canviarà el món. Farà feliç a molta gent però l’anirà tornant dependent i mandrosa i, a més, omplirà el món de brutícia.

KARL:    – Clara, però de quin invent parles? De l’automòbil? Que no saps que ja fa temps que he tornat a treballar en la construcció?

CLARA: – Sí, pare. I tu, que no ho saps que la mare és ben insistent i no pararà fins que tireu endavant aquest projecte?

KARL:    – Vinga, vinga… no em facis discutir, és que ja s’ha vist que la seva comercialització no té bones perspectives. No hi ha mercat.

CLARA: – Que no hi ha mercat, dius! (S’aixeca per donar més énfasi) Però si totes les famílies en tindran un! Per això hi feia tanta pudor al meu somni, perquè totes el feien servir. Fins i tot hi havia gent que hi anava sola! Ningú caminava pels carrers, tot era més gris, com de pedra, i més sec. I la pudor era ben forta… Jo també em pregunto: com hi pot haver olors en un somni? Però, és clar, cremar i cremar combustible tota l’estona ja es pot preveure que no ha de ser bo per a l’aire que respirem.

KARL:    – Filla, ja n’hi ha prou de dir tonteries! (L’agafa per a que torni a seure) Em sap greu que pateixis per això, però és que tot plegat no té ni cap ni peus.

CLARA: – Sí, potser tens raó. Només era un somni i fins el moment no tinc pas dots d’endevina.

KARL:    – Exacte! (Tranquil·litzador) El que et passa a tu és que tens por, por del canvi. I és ben normal això, perquè a totes les persones ens en fa. Tanmateix, mira les estacions com passen i són totes ben diferents, mira també els anys que diferents són entre ells. El passat va ser ben sec i el tiet Arthur… te’n recordes com n’estava d’enfadat per les males collites?

CLARA: – Ben cert, pobre tiet. No aconseguia parlar de cap altre cosa!

KARL:    – I tant! Però aquestes coses s’han de saber enfrontar, perquè el canvi hi ha estat sempre en aquest món i sempre hi serà.

CLARA: – Tens molta raó, pare. Ara que ho dius tot es va modificant. De vegades miro el roure que veu plantar quan vaig néixer i cada cop es va fent més gran i fort. Com també m’ha passat a mi, tot i que a vegades estic malalta.

KARL:    – Molt cert filla, molt cert. Com també és llei de vida que, al cap i a la fi, amb els anys tots ens fem vells.

CLARA: – Però, i les coses meravelloses que hi ha al poble, aquestes no vull perdre-les. Els boscos dels turons, amb tots els seus esquirols i ocells, aquests no vull pas que es malmetin. Si un dia hi anés i tot s’hagués convertit en pedra, on viurien tots els seus animals, plantes i bolets? Aquest canvi seria molt malaurat!

KARL:    – Bé, que el canvi sigui una constant a la vida no implica que haguem de deixar-nos portar per la corrent. També prenem decisions, i en aquestes l’agent de canvi no és el pas del temps, la pluja o el vent, som nosaltres. Nosaltres podem triar seguir un camí o un altre, conservar els camps i els boscos o deixar-los secs com pedres. I si tens dos dits de front, és evident que un món de pedra no aportaria res i seria ben infèrtil.

CLARA: – Ai pare (Sospirant), gràcies per tranquil·litzar-me. A més, fins i tot després d’haver triat una direcció, si t’adones que no és la més beneficiosa, a vegades encara ets a temps de repensar-t’ho.

KARL:    – Sí filla, sí. No tot té solució, tanmateix la majoria de problemes sí que en tenen. Ho veus com no t’havies de preocupar tant!

CLARA: – I jo que per un moment pensava que havia vist el futur! (Riuen)

KARL:    – Amb tu mai m’avorreixo, no!

CLARA: – Doncs no! No obstant, pare, potser anava errada amb algunes coses, però hi ha una qüestió que no t’he acabat d’explicar.

KARL:    – Digues, filla, digues.

CLARA: – Recordes quan t’he dit que la mare no pararia fins que aconseguís el seu objectiu?

KARL:    – Sí, sí, pot ser molt perseverant quan se li fica una cosa entre cella i cella.

CLARA: – Doncs n’ha fet una de les seves…

KARL:    – No m’espantis, si us plau. Què ha passat?

CLARA: – Ha marxat al poble de l’àvia… en l’automòbil.

KARL:    – (Rient) Això és del tot impossible! Allò és només un vell prototip!

CLARA: – Doncs l’ha arreglat i l’ha posat a punt.

KARL:    – Impossible! Si ella té poc coneixement de mecànica!

CLARA: – Et dic que ho ha fet! Està bé, si no em creus ves-ho a veure tu mateix.

(En Karl s’aixeca, surt de l’escenari per un costat, crida d’esglai i torna a entrar en escena) 

KARL:    – (Esgarrifat) S’ha endut l’auto!

CLARA: – Sí, et vol convèncer sobre el futur de l’invent, a tu, als empresaris i a tota la gent.

KARL:    – És que s’ha tornat boja? No se’n sortirà pas! Si d’aquí a Pforzheim hi ha més de 100 quilòmetres! Hi havia poca gasolina i també necessitava ligroïna per la mescla! (Camina d’un costat a l’altre)

CLARA: – Ho ha comprat.

KARL:    – Però se li acabarà l’aigua pel sistema de refredat del motor d’aquí a pocs quilòmetres!

CLARA: – Buscarà fonts per trobar-ne.

KARL:    – A més, el sistema d’ignició estava espatllat!

CLARA: – Ha agafat una pinça de cabell i ho ha reparat.

KARL:    – Hi havia tubs que havien quedat obturats!

CLARA: – Amb una agulla del seu barret els ha desembossat.

KARL:    – I suposo que la cadena de transmissió també se les ha empescat per arreglar-la, oi?

CLARA: – Sí, exacte.

KARL:    – (Sospira i torna a asseure’s) Setze anys de matrimoni amb la Bertha i encara em continua sorprenent… Potser sí que acabarà catapultant a la fama aquest invent!

CLARA: – Sí, la mare és genial.

VEU EN OFF: Aquell dia d’agost de 1888 Bertha Benz va esdevenir la primera persona a la història en conduir un automòbil en una llarga distància: 106 quilòmetres. Ho va planejar junt amb els seus fills. Gràcies a aquesta experiència, la parella va introduir diverses millores al vehicle i, el més important, es va donar a conèixer el producte a molta gent, impulsant-lo i aconseguint inversions.

A partir de 1890 Karl Benz i altres socis van desenvolupar i comercialitzar diversos models de vehicles, fins que el 1924 les empreses Benz i Daimler es van fusionar donant lloc a la precursora d’una empresa força coneguda en l’actualitat.

El 2008, el recorregut que va fer Bertha Benz en automòbil va ser aprovat com a ruta per al patrimoni industrial de la humanitat, sota el nom de Bertha Benz Memorial Route.

L’hipotètic somni de la Clara Benz es va complir. I, després de 130 anys, se’ns planteja el repte de dir “adéu” al cotxe i “hola” a una ciutat més verda, diversa, sostenible i sana.

 

Clara Montaner Augé – 25 de febrer de 2018 / 28 de març de 2018

 

2 thoughts on “Adéu al cotxe!

  1. K bonic i interessant! L’ obra de teatre m’ha encantat!!! És la historia de 2 grans dones!!! I ho expliques molt bé, amb “coup de théâtre” al final. K difícil és trobar un equilibri ciència-progrès-ecologia-estalvi… però nosaltres, al menys, som ecologistes de mena i posem el gra de sorra (tu molts) per tal que el món millori!

    L’article molt bo, ben raonat i justificat tot i molt contra el cotxe a la ciutat!!! Nosaltres ho practiquem!

    Endavant!

    ________________________________

    M'agrada

  2. M’ha agradat molt aquesta historia , que curios q un invent particular arribi a expandir-se com l’automobil!
    Ara tinc el dubte de qui era la Mercedes, pensava q era la dona…🤔

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s