22 de març: Dia mundial de l’aigua

Les múltiples cares de l’aigua: de la molècula d’H₂O al canvi climàtic

@CalaixA

L’aigua és essencial per la vida de tots els éssers vius. Les persones no en som l’excepció. Ben al contrari, l’aigua és molt present a les nostres vides: la necessitem per sobreviure, però també li donem molts altres usos: productius, com a mitjà de transport, lúdics, etc.

Aquest article fa un repàs sintètic i transversal sobre algunes de les facetes d’aquest element, tot adjuntant diverses propostes d’articles d’actualitat per il·lustrar el tema.

 

  1. L’aigua: una molècula ben especial

Què té la molècula de d’H₂O que fa que sigui tan especial? Doncs, per una banda, és una molècula polar. Això fa que es comporti com una mena d’imant, amb un costat positiu (per la banda dels àtoms d’hidrògen) i un negatiu (per la banda de l’oxigen). Gràcies a això, l’aigua és un bon dissolvent, ja que pot atreure totes aquelles substàncies amb una certa polaritat (per bé que no pot dissoldre les no polars, com l’oli).

La molècula d’H₂O té moltes altres peculiaritats: presenta una elevada tensió superficial, és una de les poques molècules que és més densa en estat líquid que es estat sòlid, i és la única que en les condicions de temperatura de la Terra es pot trobar naturalment en els tres estats: sòlid, líquid i gasós. Aquestes i altres qüestions sobre la molècula de l’aigua es detallen aquí:

 

  1. El medi essencial per la vida

Tots els éssers vius estan formats per aigua en menor o major percentatge (per exemple en un 99% les meduses, 98% les algues, 70% els éssers humans, 40% algunes plantes…). De fet, qualsevol cèl·lula necessita aigua per viure. Aquesta relació es deu a les propietats descrites anteriorment. Per exemple, la polaritat la fa especialment adient per a transportar substàncies dins els organismes vius: per distribuir nutrients, evacuar residus, etc.

De fet, les zones humides i amb temperatures càlides o temperades són les més òptimes per al desenvolupament de la vida, és per això que són les àrees més riques en biodiversitat.

Un cas ben determinant per al desenvolupament dels ecosistemes és la funció que fa l’aigua a la fotosíntesi. Les plantes i les algues són els productors primaris principals de les xarxes tròfiques, ja que són capaces de produir matèria orgànica (sucres) mitjançant: la llum del sol, CO₂ de l’aire i l’aigua del sòl. Ho fan mitjançant la reacció:

6CO₂   + 6H₂O   +   energia solar   =   C₆H₁₂O₆   +   6O

diòxid de carboni + aigua + energia solar  =  glucosa + oxigen

En canvi, els animals, els fongs, els protozous i gran part dels bacteris i de les arquees són organismes heteròtrofs, és a dir, que no són capaços d’aprofitar la llum del sol i necessiten obtenir l’energia trencant els enllaços de la matèria orgànica generada pels productors primaris (els autòtrofs). Per tant, l’aigua és essencial per la producció de matèria orgànica i el manteniment dels ecosistemes a la biosfera.

Per a conèixer diferents manifestacions de la relació de l’aigua amb els éssers vius, adjunto diversos enllaços a articles.

 

  1. El cicle de l’aigua

L’aigua és abundant a la Terra (un 70% de la superfície de la Terra és coberta d’aigua) però un 97% de l’aigua total del planeta és salada. Pel que fa a l’aigua dolça: un 79% es troba en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% és aigua subterrània, i l’1% restant forma el vapor d’aigua de l’atmosfera i les aigües superficial continentals.

Afortunadament el Sol actua de força motriu del cicle de l’aigua, evaporant-la dels mars i els oceans i activant el continu moviment d’aquesta per l’atmosfera, des d’on precipitarà en forma de pluja o neu. Una curiositat sobre els núvols és que no estan formats per vapor d’aigua (com moltes persones pensen), si no per petites gotes líquides i per cristalls de gel. Això fa que siguin visibles per nosaltres, en canvi, el vapor d’aigua és totalment transparent. Aquí ho expliquen amb detall:

Totes les espècies interaccionen en major o en menor mesura amb el cicle de l’aigua. Destaca la relació entre aquest i els boscos: que condicionen la presència de vapor d’aigua a l’atmosfera i la infiltració d’aigua al sòl i al subsòl, entre d’altres. Hi ha diversos estudis que han tractat aquest tema, per exemple:

L’espècie humana interactua molt i de moltes maneres amb el cicle de l’aigua: utilitzant l’aigua tant per a l’ús personal (beure, cuinar, dutxar-se…) però també a pràcticament tots els sectors econòmics. Això sol implicar una sèrie d’impactes: retirem el recurs dels medi natural i el consumim per als usos humans disminuint, així, el recurs disponible per a les altres espècies, contaminem les aigües continentals i marines, modifiquem el cicle de l’aigua i la dinàmica fluvial mitjançant la construcció de preses i altres infraestructures, etc. Les principals causes i efectes d’aquestes interaccions es presenten als punts següents.

 

  1. El cicle urbà de l’aigua

Les ciutats i les àrees urbanitzades funcionen com si fossin gran organismes vius que importen, i consumeixen recursos, alhora que generen i exporten residus (similar com funciona el cos humà però a gran escala). L’aigua és un dels fluxos metabòlics que entren i surten de les urbs. S’extreu del medi, de fonts superficials, subterrànies o del mar (en el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona s’empra, de fet, una combinació de les 3 fonts, principalment de rius ‒Llobregat i Ter‒, d’aqüífers i de dessaladora); a continuació passa per un procés de potabilització; i es distribueix mitjançant canonades als habitatges i punts de consum.

Actualment un 91% de la població mundial ja té accés a aigua potable, segons dades de l’OMS de 2015, per tant el percentatge s’ha incrementat notablement respecte el 76% de 1990. Aquesta i altres dades sobre la distribució i el sanejament de l’aigua al món es poden consultar a:

El consum domèstic mitjà a Catalunya és de 115 litres/persona i dia (ACA, 2017). Aquesta dada és força baixa si es compara amb la mitjana d’altres països: Espanya: 140; França: 152; Portugal: 175. Tot i que també n’hi ha que presenten valors més baixos: Bèlgica: 95 o Polònia: 100 (EurEau The European Federation of National Water Services, 2007).

A l’àrea metropolitana de Barcelona, aquesta xifra va ser de 101 litres/persona i dia el 2016 (tot i que sembla a ser que ha pujat als 105 el 2017, segons un tuit del dia 20/03/18 de l’ACA). Sobre el consum d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona deixo aquests links:

Un cop l’aigua s’ha utilitzat, les depuradores tenen la funció clau de recuperar la qualitat de l’aigua procedent de zones urbanes (o industrials) que els arriba pel clavegueram. Darrerament s’estan estudiant diverses metodologies per fer les depuradores més eficients i també millorar el seu encaix en l’entorn i potenciar la biodiversitat. Algunes d’aquestes estratègies les pots llegir als següents enllaços. Es tracta, de fet, de tres “solucions basades en la natura” (nature based solutions) és a dir, que prenen com a model el propi funcionament natural dels ecosistemes i les relacions entre espècies per a fer més eficient i circular el flux de l’aigua en el metabolisme urbà:

 

  1. L’aigua en la producció agrícola i industrial

L’aigua és sovint present a l’agricultura per al reg. Però, a més del consum de recurs generat, l’agricultura intensiva també genera una contaminació de les aigües continentals superficials i subterrànies molt important a causa dels fertilitzants i dels plaguicides utilitzats (i és que recordem que tal com s’ha exposat al punt 1, l’aigua és un bon dissolvent).

Espanya és el país de la Unió Europea que més plaguicides consumeix (més de 78.800 tonelades el 2014). Això es relaciona de forma directa amb una important contaminació dels rius per substàncies tòxiques: l’any 2016 es van detectar en els rius espanyols 47 plaguicides diferents, (35 d’ells estan prohibits i 26 són substàncies capaces d’alterar el sistema hormonal dels éssers vius), segons recull l’informe Ríos hormonados, que acaba de publicar Ecologistas en Acción:

La indústria també consumeix grans quantitats d’aigua: com a refrigerant, dissolvent, per a netejar, etc. T’has preguntat alguna vegada quanta aigua s’ha invertit per a produir cada producte que consumeixes? A Catalunya, el consum industrial per càpita s’estima que és de 60 l/dia (ACA, 2017), el que equivaldria aproximadament a tenir un 50% més de població amb el consum domèstic actual de 115 l/persona i dia.

També la ramaderia és un importantíssim consumidor d’aigua, amb un consum anual de 48.000 milions de metres cúbics d’aigua, el mateix que totes les llars espanyoles en més de 21 anys. És per això dietes baixes en consum de productes animals són més sostenibles:

 

  1. El canvi climàtic i altres problemàtiques globals en relació a l’aigua

És ben sabut que els pols s’estan desglaçant per l’augment de les temperatures a la Terra. De fet, aquest hivern el pol nord ha patit diverses onades de calor, fet que activa el procés de desglaç.

La pujada del nivell dels mars i els oceans és una de les conseqüències esperades del canvi climàtic en relació a l’aigua. Per altra banda, es preveu el canvi climàtic incrementarà les àrees seques i desèrtiques al planeta, conseqüència que, de fet, ja s’està produint a diversos llocs del planeta, com es mostra al documental Thank you for the rain, de Julia Dahr, 2017.

A Catalunya les projeccions climàtiques no han assegurat que s’esperi una disminució de la pluviometria anual a tot el territori, però sí que la distribució de les pluges serà més irregular i que, per tant, hi haurà més recurrència de sequeres (Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, 2016). Això tindrà repercussions sobre els nostres sistemes d’abastament d’aigua, però també per als ecosistemes, amb una afectació directa a la seva productivitat per la limitació de la fotosíntesi, tal i com s’ha explicat al punt 2, com també per altres factors derivats, per exemple degradació i pèrdua del sòl.

Hi ha moltes investigacions i treballs que tracten aquests temes. Aquí he fet una selecció d’articles en relació la problemàtica al voltant de les sequeres:

No obstant, el canvi climàtic no és l’únic impacte humà que afecta la hidrosfera a nivell global. En aquest sentit és també molt destacable la contaminació de les aigües tant les continentals com les salades. Actualment s’està reflexionant molt sobre com els envasos plàstics generen una contaminació innecessària de rius i oceans, i com en aquest sentit l’aigua de l’aixeta constitueix una alternativa molt més sostenible a l’aigua embotellada. Contràriament al que popularment es creu, a Barcelona tenim la sort de disposar d’una aigua de l’aixeta de molt bona qualitat, que compleix tots els paràmetres de qualitat del 99,4% al 100% (Ajuntament de Barcelona, 2016), a. A més, darrerament s’ha constatat que sovint l’aigua embotellada conté partícules de plàstic.

 

Per acabar, val a dir que som molt afortunats de tenir aigua disponible a les aixetes de casa a totes hores. Tot i que continuem causant molts impactes sobre aquest recurs, és cert que cada cop hi ha més consciència sobre la seva vital importància, prova d’això és el baix consum d’aigua que tenim a Catalunya i, en especial a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cal poc a poc seguir avançant per una millor comprensió de la interacció de l’aigua amb els ecosistemes, d’aquesta manera podrem incidir millor no només en la preservació d’aquest bé sinó també en la conservació de la biodiversitat i dels serveis ecosistèmics.

Clara Montaner Augé – 21 de març de 2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s