Balanç ambiental del 2017

@CalaixA

Fa uns dies vem acomiadar l’any 2017 per donar l’entrada a 2018. Però, quines notícies ens ha deixat el passat any? Serà un any que recordarem per alguna fita o avanç en la conservació del medi ambient? O més aviat el recordarem per ser un any de traves i poques millores? Aquí s’exposa un breu repàs d’algunes de les notícies més significatives en matèria ambiental i de sostenibilitat de l’any que hem tancat.

Fenòmens meteorològics extrems a la península ibèrica

El 2017 ha batut rècords de sentit molt divers: des de nevades a nivell del mar al mes de gener a la costa de Llevant fins a rècords de calor en diferents dies i localitats dels mesos de març, maig i juny. Tanmateix el fenomen més persistent ha estat una pronunciada sequera.

Es tracta d’una sequera que ha provocat una manca d’aigua molt severa. El mes de setembre va esdevenir el mes més sec del segle XXI a l’estat espanyol, deixant un estat dels embassaments a nivell crític, problema que encara dista molt d’estar resolt. En el context de l’àrea metropolitana de Barcelona, això ha obligat a posar en marxa la Planta Dessaladora del Prat, que durant el mes de desembre ha estat treballant al voltant del 70% de la seva capacitat. De forma paral·lela, s’estan valorant altres mesures, com la regeneració dels efluents de la Depuradora del Prat per a ser retornada al Llobregat a l’altura de Molins de Rei per a poder ser captades aigües avall per la Potabilitzadora de Sant Joan Despí (que serveix més de la meitat de tota l’agua que es consumeix Barcelona i altres municipis de l’àrea metropolitana). D’aquesta manera, Catalunya ha acomiadat l’any en fase de prealerta per l’episodi de sequera més greu dels darrers 10 anys.

La sequera està tenint alhora un impacte molt negatiu en la generació d’energia a partir de fonts renovables, que han passat de representar el 40,8% de la producció elèctrica a la península ibèrica l’any 2016, a només el 33,3% el 2017, segons dades de l’informe de la Red Eléctrica Española Avance del informe del sistema eléctrico español 2017, fet que ha fet pujar el preu de l’electricitat (un 5,1%, respecte 2016). Això porta a visibilitzar que les inversions en renovables continuen sent insuficients, on la hidroelèctrica té encara un paper força dominant. Es tracta, a més, d’un any en què la demanda elèctrica peninsular ha augmentat un 1,2% respecte 2016 (que es tradueix en un 1,7% si es corregeixen els efectes de la laboralitat i la temperatura), seguint així amb la tendència d’ascens iniciada el 2015, després de quatre anys consecutius de descensos a causa de la crisi econòmica.

Per altra banda, les poques precipitacions i les altres temperatures han facilitat la propagació de diversos incendis. Ha estat especialment dramàtic l’incendi viscut al Parc de Doñana pels seus efectes sobre uns ecosistemes de gran vàlua. Com també han estat molt greus per la vasta afectació els incendis viscuts el mes d’octubre a Galicia, que es van estendre a Portugal i a Astúries fins arrasar més de 35.000 ha (un 70% més que en els incendis de 2016).

Igualment, cal destacar la formació de tres fenòmens de ciclogènesi explosiva durant el mes de desembre. Aquestes han estat les primeres borrasques amb nom propi a la península: Ana, Bruno i Carmen. Les fortes ratxes de vent han fet activar alertes vermelles i grogues en diversos indrets. Per exemple, amb la borrasca Ana es van enregistrar vents de fins a 170 km/h de velocitat.

Frens a la lluita contra el canvi climàtic

El 2017 no va tenir un inici gaire prometedor pel que fa a la mitigació del canvi climàtic amb la presa de possessió del càrrec de president dels Estats Units de Donald Trump. Com a negacionista declarat del canvi climàtic, Trump ha abandonat l’Acord de París signat el 2015, que comprometia als Estats Units a reduir les emissions entre un 26% i 28% per al 2025 respecte als nivells de 2005. Aquest fet té una rellevància molt especial si es té en compte que aquest país és el major emissor de gasos d’efecte hivernacle després de la Xina.

La raó per abandonar aquest acord radica en el suport de Trump a les indústries del petroli i del carbó. No obstant, per bé que sembli contradictori, diverses empreses energètiques (com ExxonMobil, Chevron, Shell Oil Company o ConocoPhillips) s’han pronunciat en contra de la retirada de l’Acord, tot declarant que el canvi climàtic és real i a fi de salvaguardar les inversions que han fet en pro de les renovables, energies que cada cop esdevenen més barates d’obtenir.

Per la seva banda, la UE, fins ara abanderada contra el canvi climàtic, sembla que ha rebaixat la seva ambició en aquesta lluita. El passat 18 de desembre, els ministres d’energia i d’indústria dels 28 estats membres, reunits en el Consell Europeu, es van postular a favor d’allargar les ajudes a les centrals tèrmiques de carbó o gas i potenciar els biocombustibles fets amb aliments, sovint molt qüestionats per competir amb la provisió de menjar. Les ajudes a les tèrmiques són subsidis que reben per la producció d’energia en absència d’altres fonts i per estar disponibles per atendre pics de demanda elèctrica. La Comissió Europea havia proposat reduir-les a partir de 2020, mentre que segons la postura del Consell es limitarien a partir de 2025 si s’emeten més de 550 grams de CO₂ per kilowatt/hora i s’eliminarien a partir de 2030.

Pel que fa als objectius quant a les renovables, els ministres no han anat més enllà de la fita proposada per la Comissió: que pel 2030 el 27% de tot el consum final d’energia a la UE procedeixi de fonts renovables. Mentre que la petició acordada a l’octubre pel Parlament Europeu, apuntava molt més lluny, demanant augmentar aquest objectiu al 35%. El 2015 la UE ja fregava el 17% i un informe oficial de la Comissió reconeixia que sense prendre mesures extres s’assolirà el 24,3% de quota pel 2030. De manera que es fa palès que els 28 no tenen intenció posicionar-se activament en pro de la implantació de les renovables. Únicament Portugal i Dinamarca van plantejar en la reunió que era necessari anar més enllà del 27% pel 2030.

Ara cal veure com evolucionen les negociacions entre la Comissió, el Parlament i el Consell per tancar el pla energètic europeu per a la propera dècada a finals d’aquest 2018. Aquest pla formarà part d’un conjunt de reglaments per aplicar l’Acord de París contra el canvi climàtic, amb el qual es persegueix reduir les emissions de gasos hivernacle almenys un 40% el 2030, en relació als nivells de 1990.

En un context més proper, el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol la Llei de canvi climàtic (LLEI 16/2017), que té per objectiu principal d’aconseguir que Catalunya redueixi les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni. La Llei estableix unes fites de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte el 1990 del 40% per al 2030, del 65% per al 2040 i del 100% per al 2050.

Altres determinacions clau de la llei són aquestes. El Parlament establirà uns pressupostos de carboni com a quantitat total d’emissions permeses per al conjunt del país per a períodes de cinc anys. S’establirà un sistema d’avaluació de la petjada de carboni dels materials per a la construcció i dels productes industrials finals, per tal que els consumidors puguin conèixer les emissions associades a la producció i al transport dels béns. Es crearà un fons de caràcter públic, el Fons Climàtic, que servirà, entre d’altres, per impulsar el foment de les renovables, l’autoconsum elèctric, etc. Es determina que s’hauran de gravar les actuacions que incrementin les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (com per exemple un impost per als cotxes en funció del CO₂ que emetin, taxes per a les embarcacions contaminants, per a indústries, etc.) i alhora incentivar fiscalment les que afavoreixin l’adaptació al canvi climàtic o la reducció d’emissions. També s’inclou la garantia d’accés als recursos bàsics d’energia i aigua, a fi d’emparar la població més vulnerable envers els impactes del canvi climàtic, especialment davant fenòmens extrems (onades de calor, de fred o sequeres).

No obstant, a final de novembre, el Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment la llei, admetent a tràmit el recurs que el govern espanyol va interposar contra aquesta, mentre pren una decisió definitiva sobre el recurs en un termini no superior a cinc mesos. Entre els preceptes suspesos, es troba un pla de transició que preveia el tancament, no més enllà de 2027, de les centrals nuclears catalanes, a fi de conservar els llocs de treball directes que generen. Segons l’executiu central, aquest i altres preceptes vulneren el principi de subsidiarietat respecte l’article 149.1 de la Constitució, que atribueix a l’Estat la planificació general de l’activitat econòmica, les bases de règim miner i energètic i legislació bàsica sobre protecció del medi ambient. És a dir, que consideren en base a aquest article que la llei excedeix les competències autonòmiques en les matèries esmentades. Amb això, actualment la llei es troba congelada.

Reciclatge de residus

Quant al reciclatge de residus, la UE es posa les piles i anuncia que hi prendrà partit. Els 28 i l’Eurocambra han acordat introduir un objectiu de reciclatge vinculant dels residus urbans que s’anirà incrementant de forma gradual: el 55% el 2025, el 60% el 2030, fins al 65% en 2035. L’acord inclou també la reducció dels residus urbans destinats a abocadors fins al 10%. Així com fixa una sèrie d’objectius per a algunes fraccions d’envasos: assolir un reciclatge del 75% dels envasos de paper i cartró pel 2025 i del 85% pel 2030; un 70% pel 2025 i un 75% del vidre; un 50% pel 2025 i un 60% pel 2030 dels envasos d’alumini; i un 70% pel 2025 i un 80% pel 2030 pels de metalls fèrrics.

Per altra banda, els Estats membres on més del 60% de residus urbans va anar parar en abocadors el 2013 podran aplicar un període de derogació de 5 anys de l’objectiu, no obstant, hauran de prendre les mesures necessàries per reduir els residus municipals que acaben en abocadors al 25% o menys de la quantitat total abans de 2035. En l’actualitat, un terç dels residus urbans acaben en abocadors a la UE. A Catalunya i a l’estat espanyol aquesta proporció es troba lleugerament per sobre, amb un 39,3% (ARC, 2016) i un 38,9% (INE, 2014) de residus amb destí final en abocadors, respectivament.

Les noves normes també vetllaran per reflectir les responsabilitats dels productors, que hauran de pagar una contribució financera per a fer-se càrrec de la recollida, classificació i tractament dels residus. El sistema de gestió de residus a l’estat espanyol ja funciona d’una forma similar al que pel moment reflecteix la proposta de la UE, finançant-se amb un impost que paguen els productors pels envasos que generen. De fet, el logo del cercle amb les dues fletxes entrellaçades ve a indicar que per aquell envàs s’ha pagat aquesta quota (no que sigui o no reciclable). Per tant, caldrà veure com es concreten les normes de la UE i quins canvis acaben implicant en matèria de finançament de la recollida i gestió de les deixalles.

Desenvolupament sostenible

Després de dos anys de l’aprovació de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible a la seu les Nacions Unides a Nova York, l’estat espanyol no ha desenvolupat encara cap agenda pròpia per a la consecució dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats ni el reclamat Pla Nacional per al Desenvolupament Sostenible. Tampoc s’han elaborat una avaluació de quina és la situació actual respecte les fites marcades.

Donada l’absència de dades oficials, algunes ONG i associacions han elaborat els seus propis estudis. Així, segons l’informe elaborat per la Sustainable Development Solutions Network de les Nacions Unides i la Fundació Bertelsmann: Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Noruega encapçalen la llista dels 157 països analitzats. L’informe recull una estimació de resultats pels 17 objectius, que es classifiques en funció del seu compliment amb els colors vermell , taronja, groc i verd (de menys a més nivell).

Segons aquest informe, l’estat espanyol ha millorat la seva posició en l’Índex d’ODS fins arribar al lloc 25 ‒el 2016 es situava al 30‒. Tanmateix presenta dades predominantment negatives en matèria mediambiental: com l’emissió de diòxid de carboni (5,1 tones/persona), la generació de deixalles tecnològiques (17,7 quilos/persona), la pèrdua anual d’àrea forestal (un 6,8%), així com l’impacte d’espècies importades que, segons aquest índex, comporta una pèrdua de 0,4 espècies per cada milió d’habitants, entre d’altres. No obstant, també hi ha algunes valoracions positives com les de les àrees terrestres protegides (que obté un 61% de puntuació) o les àrees marines protegides (85% de puntuació), tot i que assoleixen poca repercusió en les valoracions generals.

Els resultats generals obtinguts han estat:

ODS.png

Resultats obtinguts per Espanya pels 17 ODS. (Elaboració pròpia a partir de El País. ODS: España empeora en igualdad y suspende en medioambiente. 12 de juliol de 2017.

Tal i com s’observa a la taula, destaca que cap dels objectius s’ha valorat amb un compliment suficient. Així, tot i que Espanya ha pujat en el rànquing, ha perdut en aquesta edició l’únic indicador verd amb el qual comptava el 2016: el d’igualtat de gènere.

En absència de la iniciativa del govern central, diverses comunitats autònomes han pres partit en el desenvolupament de polítiques vers la consecució dels ODS. Exemple d’això són Catalunya o la Comunitat Valenciana, que estan elaborant plans i estratègies per assolir les metes de l’Agenda 2030.

Arquitectura i urbanisme

Pel que fa a l’arquitectura sostenible, la UE farà un pas endavant a fi de millorar el rendiment energètic dels edificis gràcies a l’acord polític sobre una futura directiva, assolit pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió el passat 17 de desembre. Les normes perseguiran la millora del rendiment energètic dels edificis nous i que s’acceleri la rehabilitació d’edificis cap a sistemes més eficients, a fi d’augmentar l’eficiència en el sector de la construcció, el major consumidor d’energia a Europa, responsable de més d’un terç de les emissions, segons ha indicat el vicepresident responsable de la Unió de l’Energia, Maroš Šefcovic. L’objectiu final que es persegueix és un parc d’edificis d’emissions baixes i zero per al 2050 a la UE. Aquesta normativa formarà part del paquet de mesures “Clean Energy for All Europeans”.

No obstant, segons Miguel Arias Cañete, Comissari Europeu d’Acció pel Clima i Energia (qui fou ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, sota la presidència de Mariano Rajoy i anteriorment ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, sota la presidència de José María Aznar) ha declarat que s’hauria d’haver mostrat més ambició pel que fa al compromís sobre els punts de recàrrega de vehicles elèctrics per a edificis no residencials.

Ja assolit aquest acord, la Directiva sobre el rendiment energètic dels edificis actualitzada haurà de ser formalment aprovada pel Parlament Europeu i el Consell. Llavors la Directiva es publicarà al Diari Oficial de la Unió i entrarà en vigor 20 dies després de la publicació. Els Estats membres hauran de transposar les seves determinacions a la legislació nacional després de 18 mesos.

Una altra notícia molt interessant quant a l’urbanisme sostenible ha estat l’inici de la construcció d’una ciutat-bosc a la Xina, a Liuzhou, què està previst que es finalitzi el 2020. En els darrers mesos multitud de diaris i blogs s’han fet ressò d’aquest projecte de l’arquitecte italià Stefano Boeri (autor de l’edifici Vertical Forest a Milà que segueix aquest mateix paradigma). La ciutat, de 175 ha i amb capacitat per albergar a 30.000 persones, es composarà per edificis coberts per un total d’un milió de plantes i 40.000 arbres, que s’estima que en global absorbiran 10.000 tones de CO₂ per any, ajudaran a eliminar 57 tones d’altres contaminants i produirà 900 tones d’oxigen.

Aquesta és l’aposta xinesa per fer front als seus problemes de contaminació atmosfèrica, alhora que el disseny verd aportarà altres avantatges, tals com: disminució de la temperatura mitjana de l’aire, creació de barreres acústiques, generació d’hàbitats i millorar la biodiversitat a la regió. La ciutat forestal serà autosuficient, funcionant amb fonts d’energia renovables, com energia geotèrmica i solar.

Stefano-Boeri-Architetti_Liuzhou-Forest-city_view-2-1920x1200.jpg

Imatge del projecte de ciutat-bosc a Liuzhou (Stefano Boeri Architetti. https://www.stefanoboeriarchitetti.net/en/portfolios/liuzhou-forest-city/)

En síntesi

Al llarg d’aquest article s’han exposat diverses notícies de sentit força divers. Per una banda, s’estan buscant estratègies en pro del desenvolupament sostenible, com mostra la UE vers alguns aspectes o bé el projecte de ciutat-bosc a la Xina. Però, per l’altra, alguns polítics segueixen mostrant una clara indiferència vers els problemes ambientals actuals, problemes que aquest any s’han manifestat a les nostres latituds en diversos fenòmens meteorològics força extrems. Resulta xocant que a la UE les centrals elèctriques que utilitzen energies fòssils continuïn rebent unes ajudes que són totalment contràries a la mitigació del canvi climàtic, per no parlar de la postura dels Estats Units enfront el canvi climàtic. És també força lamentable l’actitud que presenta el govern espanyol vers el desenvolupament sostenible i el canvi climàtic, doncs sembla que ha recorregut la Llei catalana de canvi climàtic més aviat per qüestions polítiques. Així, el 2017 se’n va i ens deixa amb la sensació que per cada pas que s’ha fet endavant se n’ha fet un altre endarrere i que, per tant, es podria haver anat molt més lluny.

Clara Montaner Augé  /  15 de gener de 2018

Fonts

Agència de residus de Catalunya. Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l’any 2016. Agost de 2017. http://residus.gencat.cat/web/.content/home/actualitat/2017/08-01_presetnacio_dades_2016/dossier-dades-2016.pdf

Ambientum.com. España sufre una de las sequías más duras de las últimas décadas. 15 de de desembre de 2017. http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Espana-sufre-una-de-las-sequias-mas-duras-de-las-ultimas-decadas.asp?utm_campaign=11032015not&utm_medium=email&utm_source=newsnoticias

Ambientum.com. Europa reduce la ambición contra el cambio climático. 21 de desembre de 2017. http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Europa-reduce-la-ambicion-contra-el-cambio-climatico.asp

Ambientum.com. 2017 ha traído la peor sequía del siglo y la primera borrasca con nombre propio. 21 de desembre de 2017. http://www.ambientum.com/boletino/noticias/2017-ha-traido-la-peor-sequia-del-siglo-y-la-primera-borrasca-con-nombre-propio.asp?utm_campaign=11032015not&utm_medium=email&utm_source=newsnoticias

Ambientum.com. Nuevas normas para mejorar el rendimiento energético de los edificios . 21 de desembre de 2017. http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Nuevas-normas-para-mejorar-el-rendimiento-energetico-de-los-edificios.asp?utm_campaign=11032015not&utm_medium=email&utm_source=newsnoticias

Ara.cat. El TC suspèn la llei catalana contra el canvi climàtic. 20 de desembre de 2017. https://www.ara.cat/societat/TC-suspen-cautelarment-catalana-climatic_0_191800838 1.html

Ara.cat. La sequera obligarà a reutilitzar aigua de depuradora per al consum de les llars. 20 de desembre de 2017. https://www.ara.cat/societat/sequera-obliga-reutilitzar-aigua-depuradora-consum-boca-area-metropolitana-Barcelona_0_1927607389.html

BBC. Donald Trump anuncia que Estados Unidos abandonará el Acuerdo de París sobre cambio climático. 1 de juny de 2017. http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-40124921

BBC. Estados Unidos: por qué las grandes compañías petroleras, como ExxonMobil y Shell, no apoyan la salida del Acuerdo de París contra el cambio climático anunciada por Donald Trump. 2 de juny de 2017. http://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-40124923

El País. ODS: España empeora en igualdad y suspende en medioambiente. 12 de juliol de 2017. https://elpais.com/elpais/2017/07/12/planeta_futuro/1499867209_755443.html

El País. España ignora la agenda global para el desarrollo sostenible. 25 de setembre de 2017. https://elpais.com/elpais/2017/09/22/planeta_futuro/1506097937_526820.html

Europa Press. Los 28 y la Eurocámara acuerdan reciclar el 65% de los residuos urbanos en 2035 y reducirlos al 10% en vertederos. 18 de desembre de 2017. http://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-28-eurocamara-acuerdan-reciclar-65-residuos-urbanos-2035-reducirlos-10-vertederos-20171218143806.html

Generalitat de Catalunya. Oficina de Canvi Climàtic. El Parlament de Catalunya aprova la Llei de canvi climàtic. 2 de juliol de 2017. http://canviclimatic.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/Llei_canvi_climatic

Instituto Nacional de Estadística (INE). España en cifras 2017. http://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2017/files/assets/common/downloads/publication.pdf

La Vanguardia. Este es el revolucionario proyecto para salvar a China (y al mundo) de la polución en las ciudades. 3 d’agost de 2017. http://www.lavanguardia.com/natural/20170803/43283592895/proyecto-ciudad-bosque-china-polucion.html

La Vanguardia. La UE frena en seco las renovables y da un balón de oxígeno al carbón. 20 de desembre de 2017. http://www.lavanguardia.com/natural/20171220/433769517584/ue-freno-energias-renovables-ayudas-carbon.html?utm_campaign=botones_sociales_app&utm_source=whatsapp&utm_medium=social

Nació digital. El TC també suspèn la llei catalana de canvi climàtic. 4 de desembre de 2017. https://www.naciodigital.cat/noticia/143994/tc/tamb/suspen/llei/catalana/canvi/climatic

Red eléctrica de España. La demanda de energía eléctrica peninsular continúa su recuperación y crece un 1,2% en el 2017. 20 de desembre de 2017. http://www.ree.es/es/sala-de-prensa/notas-de-prensa/2017/12/la-demanda-de-energia-electrica-peninsular-continua-su-recuperacion-y-crece-un-1-2-por-ciento-en-el-2017

6 thoughts on “Balanç ambiental del 2017

  1. Afegeixo una notícia d’ahir que prova la voluntat de la Xina d’avançar cap a ciutats més sostenibles. I és que la torre experimental construïda a la ciutat de Xian ha demostrat la seva efectivitat per a disminuir la contaminació de l’aire (per exemple s’ha reduït en un 15% el volum de partícules PM 2,5). El seu sistema es basa en una sèrie de filtrats i en el futur incorporarà també un conjunt d’hivernacles que cobriran al voltant de 30 km2 als quals es derivarà l’aire. Una iniciativa ben interessant, però que no deixa de ser un pedaç al problema real. Deixo el link a la notícia: http://www.scmp.com/news/china/society/article/2128355/china-builds-worlds-biggest-air-purifier-and-it-seems-be-working

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s