Ecosistemes tancats i manteniment de vida a l’espai

796558

@CalaixA

Com a coneixedores dels forts impactes que les nostres societats generen sobre l’entorn i sobre els ecosistemes, hi ha qui s’ha plantejat sobre la viabilitat de portar la vida a l’espai i mantenir-la en naus o bé de colonitzar altres planetes. Però, representen aquestes opcions una alternativa factible per a la conservació de la biodiversitat al planeta?

Entorn de la conservació de la vida a l’espai gira la pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció Naves misterioses, (Silent running en el títol original), del director Douglas Trumbull, rodada pocs anys després de 2001 Odisea en el espacio, i predecessora de les de la Guerra de las galaxias, entre d’altres. Aquesta pel·lícula és considerada per molts amants del gènere una pel·lícula de culte. El seu argument relata, com en un món distòpic futur les últimes espècies (a més de la humana) que han sobreviscut a un gran desenvolupament tecnològic es troben en cúpules a l’espai, i com el personatge principal actua per intentar preservar-les.

Fa poc, el passat 22 de novembre, vaig tenir l’oportunitat de veure aquesta pel·lícula i d’assistir a un col·loqui posterior, a la sala Phenomena de Barcelona, cinema especialitzat en el gènere de la ciència-ficció. La pel·lícula resulta ben interessant, ja que mostra com es vivia en el moviment hippies dels anys ’60 i ’70 la importància del retrobament amb la natura i, per tant, de la seva conservació. Al voltant del seu guió hi ha diversos elements curiosos a tractar, però dos d’ells em van sobtar especialment.

Per una banda, les pel·lícules tot ho poden fer possible, però hem de tenir present que com a espècie biològica necessitem per viure a les altres espècies i als ecosistemes. Així, no hi pot haver tecnologia que sigui capaç de reproduir la immensa diversitat i per tant, complexitat dels ecosistemes i de les seves interaccions. De fet, no es disposa actualment ni de màquines que puguin reproduir eficientment ni tan sols alguna de les funcions que en aquests es desenvolupen: captació de CO₂, generació de matèria orgànica, reciclatges de nutrients, etc. I les que s’hi acostem, ho fan incorporant elements biològics, com diferents microorganismes.

Per altra banda, la pel·lícula centra l’objectiu de mantenir les darreres espècies existents en la preservació de la seva bellesa. És fantàstic reconèixer l’encant de la natura però, com no es parla també de la seva complexitat ecològica, de la seva riquesa, del dret de totes les espècies a viure i de la nostra relació amb la biosfera com a espècie més? En efecte, la concepció de la conservació de les espècies en aquell moment seguia sent força similar a la que havia motivat 100 anys enrere la declaració del Parc Nacional de Yellowstone, preservar uns elements bonics sense comprendre en profunditat en seu funcionament. De fet, a la pel·lícula els hàbitats que apareixen són totalment enjardinats i es mostra una posició de l’espècie humana de condescendència, amb ecosistemes dependents, que necessiten ser cuidats. Em pregunto per què ens deu costar tant entendre que la relació és completament al revés, que som nosaltres els que necessitem les interaccions dels ecosistemes, com a espècie més.

Val a dir que, a la vida real, s’han desenvolupat diversos experiments sobre ecosistemes completament tancats. Aquests poden resultar ben interessants, com a oportunitats de comprendre precisament la immensa complexitat del funcionament dels ecosistemes i de les relacions entre espècies. En aquest àmbit el cas més famós de ben segur és el projecte privat portat a terme a Arizona, EEUU, entre els anys 1991 i 2007, l’anomenat Biosphere 2. Aquest sistema artificial comptava amb 1,27 hectàrees amb diferents hàbitats al seu interior: una selva, una sabana, un desert, terres conreades, un oceà i un manglar. La investigació va permetre monitoritzar la química de l’aire, l’aigua i la terra, com també comprendre les relacions entre els diferents elements biològics. Així mateix, un equip mèdic va efectuar un seguiment continuat sobre l’estat de salut de la tripulació humana. Alguns dels principals problemes trobats van ser quant a la qualitat de l’aire, que es va anar enriquint en diòxid de carboni i empobrint en oxigen, havent-se d’afegir oxigen en diverses ocasions per a la salut dels humans. Aquesta, entre d’altres dificultats trobades, van fer palesa la immensa complexitat de la regulació dels equilibris dinàmics dels ecosistemes, i en conseqüència la poca viabilitat de biosferes tancades per a la colonització espacial.

Un altre treball en matèria similar el presentà al col·loqui de la pel·lícula el professor i investigador Francesc Godia, expert en biotecnologia de la UAB. El projecte MELISSA (acrònim de Micro-Ecological Life Support System Alternative) de l’Agència Europea de l’Espai, on col·laboren diferents universitats i organitzacions, investiga tecnologies de suport a la vida per aplicar en missions espacials tripulades de llarga durada, on no és possible portar tota la càrrega necessària d’oxigen i d’aliments.

El seu objectiu, per tant, és aconseguir el reciclatge complet de tots els compostos químics de manera autosostenible i sense cap tipus de subministrament exterior i per aquest fi es treballa amb organismes com algues (que permeten el reciclatge del CO₂ i proporcionen oxigen) o fongs (que descomponen els residus orgànics per a poder-los reciclar), entre d’altres sistemes. Es tracta, doncs, d’ecosistemes molt simplificats que agafen processos molt concrets de la natura i els reprodueixen a petita escala. Per tant, si bé aquest projecte té ben poca relació amb la conservació de la biodiversitat, podria resultar en d’altres aplicacions ben interessants, a banda de les missions espacials, a fi d’aplicar els coneixements obtinguts per al millor reciclatge dels fluxos metabòlics urbans.

Així, en resposta a la pregunta llençada inicialment, crec que no té gaire sentit plantejar la continuïtat de les espècies fora de la Terra, doncs estem molt lluny de comprendre i poder reproduir tot el conjunt de processos i funcions que composen i regulen els ecosistemes. És tracta, a més, d’una funcionalitat que emana de la diversitat i complexitat dels ecosistemes i que, per tant, requereix de multitud de varietat en les condicions ambientals que és molt difícil de recrear. I és que no seria més honest valorar l’immens patrimoni natural que tenim a la Terra i treballar per preservar-lo?

Clara Montaner Augé / 3 de desembre de 2017

Fonts

Universal Pictures / Trumbull-Gruskoff Productions & Douglas Trumbull (1972). Silent Running. EEUU.

Wikipedia. Biosfera 2. https://es.wikipedia.org/wiki/Biosfera_2

Universitat Autònoma de Barcelona. I+D+I. MELISSA. http://www.uab.cat/web/i-d-i/melissa-1295852698572.html

Sala Phenomena. http://www.phenomena-experience.com/evento/177/.html

 

2 thoughts on “Ecosistemes tancats i manteniment de vida a l’espai

  1. M’han semblat molt interessants els projectes que comentes. En els experiments de Biosphere 2 dius que van tenir un problema per la disminució d’oxigen, com pot ser això possible?

    M'agrada

    • M’agrada que facis aquesta pregunta, Pedro. Així puc matisar que l’ecosistema de Biosphere 2 era tancat en quant a la matèria, però obert pel que fa a l’entrada d’energia del Sol, igual que la pròpia biosfera terrestre, que no rep matèria exterior (més enllà de meteorits molt puntualment) però sí energia de l’exterior. El que va passar al Biosphere 2 és que es van succeir una sèrie d’anys molt ennuvolats, per això va disminuir la generació d’oxigen. Si haguessin utilitzat il·luminació artificial, s’hauria pogut mantenir constant la llum, tanmateix hi ha altres factors que poden limitar la fotosíntesis, com la disponibilitat d’aigua, de nutrients, la temperatura… com també les seves interaccions. Per tant, els factors a considerar en el bon funcionament d’un ecosistema són molt diversos.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s