Smart City Expo Wold Congress – Barcelona

@CalaixA

El concepte smart, intel·ligent, s’aplica a aquells elements programats amb una sèrie de sistemes informàtics que es troben preparats per integrar i processar un gran volum de dades i d’informació. Són pocs els que no disposen avui en dia dels útils smartphones, telèfons que fan molt més que trucar i rebre trucades, ja que ens comuniquen per moltes altres vies, connecten a internet i fan una gran varietat d’altres tasques mitjançant les famoses aplicacions, les apps. Aquest concepte s’ha empleat igualment per a les ciutats, que ara volen ser smart cities. Però quina relació real guarda aquest plantejament amb la sostenibilitat ambiental, econòmica i social?

El Smart City Expo World Congress, celebrat al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona del 14 al 16 de novembre de 2017, és l’esdeveniment per excel·lència per entrar en contacte amb el món smart. No és d’estranyar que hi tinguin stand totes les grans empreses d’informàtica i noves tecnologies com Intel, Microsoft, Siemens, Philips, Huawei, etc. També diverses ciutats i països d’arreu mostren els seus avenços i projectes. I de Catalunya es troben administracions de tots els nivells: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d’Hospitalet, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat…

Pel que fa al medi ambient, els temes més recurrents són: en primer lloc, la mobilitat (control del trànsit, vehicles elèctrics –com el bus de la línia H16 que posarà en funcionament TMB el 2018–, informatització del transport públic, conducció autònoma de cotxes i trens –per exemple s’exposa el cas del projecte de FGC de trens de conducció autònoma–); i, en segon lloc, l’energia, amb la conseqüent mitigació del canvi climàtic (energies renovables i netes, millores en l’eficiència, etc.). Aquests són els clars protagonistes de la smart city en relació a la sostenibilitat ambiental. Però també es tracten de forma freqüent la optimització de gestió dels residus i de la gestió de l’aigua.

Per als residus, la pròpia organització fa una menció especial plantejant l’esdeveniment com de “residu mínim” sota l’eslògan: Towards Zero Waste. A Carbon Neutral and Zero Waste event. Aquesta iniciativa engegada des de 2015 es basa en tres maneres principals de generar menys residus, d’acord amb l’estratègia d’Economia Circular de la Comissió Europea: consumir menys materials, maximitzar la reutilització i reciclatge de productes i no generar residus alimentaris. Aquestes línies d’actuació es materialitzen en actuacions com: neutralitzar les emissions de CO2 de l’esdeveniment amb la producció d’energia solar, reduir la utilització de paper i incrementar-ne reciclatge, ús d’elements reutilitzables com les moquetes, els stands de les àrees comunes i les cintes de seguretat, destinació del menjar sobrant a una ONG i servei dels menús amb utensilis compostables per a maximitzar el compostatge de la fracció orgànica, etc.

Una important aplicació de la smart city per a millorar la comprensió, el planejament i la gestió del territori ve de la mà dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG o GIS, si s’utilitzen les sigles en anglès). Els SIG ens brinden la possibilitat d’associar multitud de dades sobre la cartografia. Alhora permeten realitzar operacions matemàtiques i gràfiques amb els mapes i les seves dades, el que obre un món de possibilitats d’aplicació tant útil com variada per als professionals de la geografia, el medi ambient, l’urbanisme, etc. En l’àmbit dels SIG l’empresa Esri és actualment la pionera i per això al congrés no hi falta el seu estant.

Els SIG poden emprar-se per mapar informació dels diferents vectors ambientals, per tant, poden aplicar-se a la millor interpretació dels diferents fluxos metabòlics d’una ciutat com també del funcionament d’altres vectors socials i econòmics. Ofereixen, així, una eina per tal de poder comprendre les ciutats des d’una visió horitzontal i integradora. Tanmateix, la major part dels projectes que es duen a terme a les ciutats en matèria smart es troben compartimentats i verticalitzats, sense que sigui fàcil trobar projectes que busquin la gestió de les ciutats de manera holística, segons s’exposa a la revista Smart City World. És, doncs, una assignatura pendent que la smart city avanci cap a la comprensió de l’ecosistema urbà com un tot.

A banda dels temes que són recurrents al congrés, és destacable la poca cabuda que sembla tenir la conservació de la biodiversitat i la natura. Aquest àmbit es fa invisible tant als estants com a les jornades i, si bé és cert que ningú espera que la conservació de les espècies sigui la convidada principal, és molt poc sòlid i molt poc didàctic plantejar unes ciutat súper tecnològiques sense gaires mencions al territori i als ecosistemes que hauran de proveir els recursos i serveis que les sustentaran: menjar, fusta i altres matèries primeres, regulació del cicle de l’aigua, regulació dels nutrients, regulació del clima, etc.

A banda de la relació de la smart city amb les millores ambientals, hi ha moltes altres cares que també la defineixen. En primer lloc, podem parlar de la recerca d’una ciutat més còmoda per les persones, on es pot accedir a gran quantitat d’informació mitjançant les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació). En aquest aspecte també hi juga un paper important la domòtica, amb propostes de robots per realitzar diverses funcions incòmodes, com per exemple la de baixar a fer revisions de l’estat de les clavegueres, que pot realitzar el robot que s’observa a la imatge.

smart2.jpg

En segon lloc, prenen igualment molta presència les aplicacions del concepte smart per als sistemes de seguretat: càmeres, alarmes, centres de control, etc. Aquest objectiu, de fet, es pot relacionar en part amb l’anterior, entenent que ciutats més segures esdevindran en certa manera més còmodes. Tanmateix és una aplicació que pot amagar un costat pervers, doncs poc a poc anem quedant tots sota un paraigües de vigilància, seguiment i control que podria acabar comportant una pèrdua de les llibertats individuals.

Per altra banda, també es presenta la socialització de la informació i la transparència de dades com un dels punts forts de la smart city. No obstant, aquest vessant ofereix una doble lectura. D’un costat, això pot jugar en favor d’unes societats més ben informades, amb més capacitat de decisió, alhora que facilita les opcions d’engegar processos participatius. De fet, el lema del congrés d’aquesta edició ha estat Empower Cities, Empower Citizens. Però per altra costat, unes ciutats basades en les TIC poden comportar un aïllament dels grups amb menys recursos, que tenen poc accés a les noves tecnologies i, sobretot a la gent gran, amb moltes dificultats per aprendre a fer anar internet o aplicacions mòbils.

Un grup que també pot resultar desplaçat és la població rural o que habita en pobles petits, ja que, si bé és cert que les connexions poden arribar a quasi tot arreu, a les empreses i a les pròpies administracions sovint no els resulta rendible desenvolupar segons quins sistemes o apps per a grups de població més disseminada. En aquest sentit, una iniciativa ben interessant és la que va engegar el passat 2016 la Federación de Municipios de Madrid, el Proyecto Munin. L’objectiu d’aquest projecte és agrupar recursos i donar suport als 119 municipis adherits en un procés de transformació digital que permeti implementar projectes tecnològics i solucions digitals basades en les TIC que millorin la qualitat de vida de la població.

Així doncs, la reflexió que hem de fer és: sobre què es fonamenta la smart city, sobre la concepció d’unes ciutats més justes i més sostenibles en tots els sentits o d’unes ciutats més consumistes i plantejades des d’una mirada productivista? O des d’un altre enfoc, té una smart city una menor petjada ecològica i impacte social que una ciutat analògica? Malauradament, són preguntes que no queden del tot respostes després d’assistir al congrés.

En qualsevol cas, les eines que ofereix la smart city poden ser una de les vies d’encaminar-nos cap a unes societats més sostenibles, tanmateix, la informatització no s’ha de plantejar com un objectiu per ella mateixa, sinó com un instrument per encaminar-nos cap a un determinat model. A més, tal i com s’ha exposat, per ara queden per resoldre algunes mancances de base. I el que està clar i no podem perdre de vista és que no estarem generant ciutats intel·ligents si aquestes continuen consumint els recursos del territori a més velocitat del que aquests es poden regenerar.

Clara Montaner Augé / 26 de novembre de 2017

Fonts

Smart City Expo World Congress. http://www.smartcityexpo.com/en/towards-0-waste

Revista Smart City World. Edició per al Smart City Expo World Congress 2017.

Proyecto Munin, Federación de municipios de Madrid. http://www.fmmadrid.es/index.php/formacion/2-uncategorised/172-proyecto-munin-federacion-de-municipios-de-madrid

Smart Catalonia. http://smartcatalonia.gencat.cat/ca/inici/

 

One thought on “Smart City Expo Wold Congress – Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s