Open House Bcn – Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià

f@CalaixA

Com cada any des del 2010, les portes de nombrosos edificis i instal·lacions de Barcelona i altres municipis metropolitans s’obren en motiu del 48h Open House Barcelona. Enguany aquest festival d’arquitectura ha tingut lloc durant el cap de setmana de 21 i 22 d’octubre.

Les tipologies d’edificis visitables es classifiquen en diferents apartats temàtics, dos dels quals tenen una important component mediambiental: l’Open Green i l’Open Infraestructure.  En la passada edició de 2016 em vaig decidir per un habitatge i estudi de l’Open Green, Can Titella, que compleix l’estàndard Minergie de Suïssa, gràcies a l’ús de materials de baix impacte ambiental i sistemes energètics passius i d’alta eficiència. Tanmateix, en aquesta edició m’he decantat per una instal·lació de l’Open Infraestructure, per tal d’endinsar-me a les entranyes del metabolisme urbà, visitant la Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià.

Es tracta d’una instal·lació on es gestiona la fracció rebuig, en la qual s’integren dues línies de gestió dels residus:

  • Una planta de Tractament Mecànic – Biològic (un Ecoparc)
  • Una planta de Valorització Energètica (una incineradora)

En primer lloc tenim l’Ecoparc, instal·lació posada en marxa l’any 2006. La seva funció és valoritzar materialment i energèticament la fracció resta procedent del contenidor gris. Què significa valoritzar materialment i energèticament els residus? La valorització material implica la separació d’aquells residus que, tot i haver anat a parar al contenidor gris, poden seguir línies alternatives de reciclatge (són envasos plàstics, vidre, metalls, etc.). Per a realitzar aquest procés es disposa de diferents màquines destinades a tal efecte, cada una preparada per a separar un tipus de materials: electroimants per als metalls, lectors òptics programats per diferenciar diversos tipus de plàstics, rampes que separen els productes cilíndrics i pesants, com els pots i ampolles de vidre; alhora que també hi participa un important treball de triatge manual. Aquests residus separats i generalment compactats en bales es vendran a empreses que els puguin utilitzar per generar nous materials.

 

IMG_20171021_121423

Un cas particular és el dels elements orgànics recuperats de la fracció rebuig. Amb ells s’efectua una degradació biològica que genera, per una banda, unes sorres que es poden utilitzar per la construcció i, per l’altra, biogàs (format principalment per gas metà). Amb el biogàs s’efectua una valorització energètica, que no és altra cosa que cremar aquest subproducte per obtenir energia en forma d’electricitat. Per tant, a diferència d’altres instal·lacions anàlogues, en aquesta no es genera compost orgànic.

En segon lloc, tenim la planta incineradora, en funcionament des de l’any 1975. Aquesta planta s’encarrega de la valorització energètica d’aquells residus que no hagin estat separats per cap dels diferents processos propis de l’Ecoparc. Per tant, es tracta de restes que ja no seguiran cap línia de recuperació o transformació i que, com ja s’ha aclarit, es cremen per obtenir energia. Consisteix, doncs, en un tractament finalista (com alternativament ho és el dipòsit en abocadors). La planta incineradora processa un important volum de residus ja que, a més dels residus provinents del veí Ecoparc, rep els residus procedents de la recollida municipal que no s’han pogut recuperar en d’altres plantes de valorització mecànica de l’AMB.

A la planta incineradora els residus es cremen en un forn permetent l’obtenció d’electricitat. Una part de la calor produïda en el procés de combustió dels residus s’aprofita per escalfar vapor d’aigua que es ven l’empresa Districlima per al subministrament de la xarxa urbana de fred i calor, i es transmet per canonades subterrànies cap als 80 edificis adaptats dels barris veïns.

Com a subproductes de la crema es generen diversos gasos i cendres, que s’envien a abocador. Gran part dels processos que es desenvolupen a la planta incineradora estan destinats a la depuració dels gasos produïts en la combustió de residus: filtratges, rentats… L’objectiu d’aquests processos és que totes les substàncies contaminants que conformen aquests gasos quedin atrapades o degradades de manera que no s’emetin a l’atmosfera en quantitats majors de les permeses per la legislació.

A nivell conceptual he sintetitzat les línies de tractament de la instal·lació, però, com es tradueix tot això en xifres? Segons dades de 2016 de l’empresa gestora, TERSA, només un 11% dels residus que entren a l’Ecoparc, es redirigeixen a vies de reciclatge. Un 4% es destina a dipòsit controlat i un 7% és matèria orgànica de la que es genera biogàs i sorres. El 78% restant es dirigeix a la planta incineradora. Els valors totals per al 2016 van ser de 192.022 t de la fracció rebuig que van processar-se a l’Ecoparc, de les quals es van enviar a processos de reciclatge en altres plantes de recuperació i gestió 21.639 t. Mentre que 212.852 t van entrar directament a la planta incineradora procedents d’altres plantes i 150.409 t del propi Ecoparc (del 78% esmentat).

La visita no queda exempta de preguntes i debat. Algunes qüestions van dirigides al tema de les emissions, especialment pel que fa a les dioxines, ja que recentment hi ha hagut diverses queixes de veïns al respecte, que parteixen de certs informes. La resposta obtinguda és que la Direcció de Qualitat Ambiental i Canvi climàtic de la Generalitat controla en continu aquests paràmetres, mesurant els efluents de la planta. Si es detecten superacions es comunica amb la planta i, en cas de no subsanar-se o repetir-se la situació, es multaria a empresa gestora. Per tant, és un tema que es controla constantment. Una altra discussió és si els límits de la legislació són adequats o s’haurien de fer més estrictes.

Altres aspectes que es toquen al torn de preguntes són: És rendible aquest model? Es pot incrementar la seva eficiència? En efecte, es tracta d’un model que sí que resulta rendible per les empreses que hi participen, les quals es financen tant pels canons que paguen els productors d’envasos, els que paguem els ciutadans, com, en menor mesura, pels guanys de la venda dels materials recuperats. Les millores en l’eficiència dels tractaments de recuperació es troben darrerament estancades, sense innovacions tecnològiques rellevants.

Per altra banda, tampoc es detecta un increment de la separació de residus per part dels ciutadans: des del 2009 la separació domèstica de residus a Catalunya ha oscil·lat entre un 37 i un 40%, sense grans variacions, havent estat el 2010 l’any amb major separació domèstica, segons dades de l’Agència de residus de Catalunya. És remarcable, doncs, que prop del 60% dels residus domèstics continuïn anant al contenidor gris. Cal, a més, tenir en compte que d’aquest 40% de residus que van als contenidors de selectiva només aproximadament la meitat dels materials es podran reciclar. És a dir, que únicament prop del 20% dels residus que generem es poden realment recuperar.

En aquest sentit, és important aclarir que no tots els envasos, per bé que presentin el famós punt de les fletxes circulars es poden reciclar. En que indica aquest dibuix és que l’empresa està pagant el cànon establert per tal de finançar les empreses gestores de residus. Però es desentén de si el material és reciclable o no. Un clar exemple d’això son els tetrabriks. Aquests envasos combinen tres materials diferents: cartró, alumini i plàstic. Cada un d’aquests materials per a reciclar-se ha de seguir un procés completament diferent, per això al enganxar-los s’obté un producte pràcticament impossible de reciclar. Les restes de briks es poden utilitzar en alguns casos com a rebliments de materials asfàltics, però aquest ús no cobreix ni de lluny la quantitat de briks que arribem a generar.

És per això que caldria replantejar el model de producció que tenim i generar únicament productes que realment fossin reciclables. Aquest és un dels principis bàsics de la filosofia del cradle to cradre (Braungart i McDonough, 2002), que més recentment s’han incorporat en els corrents de l’anomenada economia circular. Tal i com fa la pròpia natura, aquest pensament estableix que cal tancar tots els cicles des materials i d’energia, de forma que el residu sigui igual a zero. Si una fulla cau a terra, els fongs s’encarregaran de descompondre-la. Però per assolir-ho, aquest plantejament s’hauria de tenir en compte des del disseny de tots els productes i en totes les seves fases de producció.

En definitiva, cal trobar la solució a un model que no és rendible per al medi ambient, donat que la major part dels residus que generem acaben als abocadors o cremats. D’una banda, s’ha de seguir incidint en el paper de l’educació ambiental per tal d’incrementar els percentatges de reciclatge, alhora que es requereixi a les empreses gestores que explorin noves vies per aconseguir uns millors resultats. No obstant, no es podrà resoldre el problema sense fer front al seu origen: una dependència exagerada de tot tipus d’envasos i el propi model de producció actual, basat en el consum dels recursos i que es desentén dels plantejaments cíclics de la natura, sense els quals no podrem perdurar en un món finit.

Clara Montaner Augé / 18 de novembre de 2017

Bibliografia

Braungart, M., McDonough, W. Cradle to Cradle: Remaking the Way We Make Things. North Point Press. 2002.

Àrea Metropolitana de Barcelona. http://www.amb.cat/web/medi-ambient/residus/gestio/tractament

Agència de residus de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. http://residus.gencat.cat/web/.content/home/actualitat/2017/08-01_presetnacio_dades_2016/dossier-dades-2016.pdf

https://es.slideshare.net/residuscat/balan-de-les-dades-estadstiques-de-residus-municipals-de-lany-2014

TERSA. http://www.tersa.cat/es/planta-integral-de-valorizaci%C3%B3n-de-residuos_2115

One thought on “Open House Bcn – Planta integral de Valorització de residus de Sant Adrià

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s